Present i Futur

Les empreses dinserci Passat, present, futur | 1

Present i futurde les empreses dinserci

POLTIQUES I EXPERINCIES DE LA INSERCI LABORAL A CATALUNYA

Pre

sent

i fu

tur

de le

s em

pres

es d

inse

rci

www.gencat.cat/treball

cobertes Present i futur OK:Maquetacin 1 07/10/10 12:11 Pgina 1

Present i futurde les empreses dinserci

POLTIQUES I EXPERINCIES DE LA INSERCI LABORAL A CATALUNYA

Jornades EI OCT10.qxp:Jornades EI 07/10/10 12:27 Pgina 1

Avs legal. Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-No Comercial-SenseObres Derivades 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci icomunicaci pblica sempre que sen citi lautor i no sen faci un s comercial de lobraoriginal ni la generaci dobres derivades. La llicncia completa es pot consultar ahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

EdiciDepartament de Treball

Direcci i redacciSubdirecci General de Poltiques Laborals per a la Diversitat

RealitzaciHores extraordinries

Disseny grficAlbert Roca

ImpressiGrfiques Cusc

Dipsit legalB-40.981-2010

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Present i futur de les empreses d'inserci : poltiques i experincies de lainserci laboral a CatalunyaI. Catalunya. Subdirecci General de Poltiques Laborals per a la Diversitat II. Catalunya. Departament de Treball III. Fons Social Europeu1. Empreses d'inserci Catalunya331.58-056.2/.3:658.114(467.1)

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Present i futur de les empreses dinserci | 3

NDEX

5 Presentaci

7 POLTIQUES I MODELS EMPRENEDORS

8 La poltica catalana dinserci laboral i la seva adequaci al marc comunitari europeuEduardo Rojo Torrecilla

20 Lempresa social en lmbit de la inserci pel treball de les persones de difcil ocupabilitatIsabel Vidal

34 Les empreses dinserci: situaci actual i reptes de futurDaniel Puig i Aliu

50 Les empreses dinserci. Passat, present, futurJulio Martnez

68 Les empreses dinserci laboral: situaci actual i perspectives de futurJaione Mendizabal Marculeta

74 El sentit de les empreses dinserci. Justificaci social terica des del punt de vista de leconomia i de la societatVctor M. Lpez i Narcs Miranda

85 EXPERINCIES

86 Litinerari dinserci laboral des duna empresa dinserciMario Pagonabarraga

94 Un model dempresa dinserci des del territoriIgnasi Parody i Iaki Segurado

100 Altres empreses, possiblesXavier Oms Llohis

104 Aproximaci a la realitat de les empreses dinserciImma Maynou

113 RELACI DEMPRESES DINSERCI



PRESENTACI

Des de laparici de les primeres experincies dinserci laboral fins a la-provaci a Catalunya, lany 2002, de la llei que regula les empreses din-serci, sha fet un recorregut intens que ens permet constatar avui laseva realitat com a part de leconomia social i solidria a Catalunya, ambprojectes empresarials econmicament i socialment sostenibles, i com asector que genera ocupaci i proporciona qualificaci a aquelles perso-nes que es troben en una situaci dexclusi social i laboral.

Des de la Direcci General dIgualtat dOportunitats shan desplegat unconjunt de mesures de foment adreades al sector amb lobjectiu depotenciar, ampliar i consolidar els seus projectes, entre les quals hi ha lesde visualitzaci i reconeixement social, per tal que sigui conegut i reco-negut per la seva funci i per la seva qualitat empresarial.

Aquesta publicaci vol contribuir a la difusi de les empreses dinserci apartir de lexperincia acumulada en aquests anys i vol recollir elementsde reflexi entorn daquells aspectes que afecten el model i el futur dunsector que cal anar construint i adaptant a les noves realitats de lexclu-si social i del mercat, aportant aspectes clau per a un nou model econ-mic que situa locupaci de les persones en el centre de lestratgiaempresarial.

Els autors i les autores dels articles provenen dmbits diversos, des delmn universitari al mn de la direcci daquestes empreses. Creiem queel conjunt de reflexions permet fer una bona aproximaci al paper quehan jugat i estan jugant les empreses dinserci i a quins sn els princi-pals reptes de futur.


6 | Present i futur de les empreses dinserci

Des de la Direcci General dIgualtat dOportunitats hem volgut donarprotagonisme al sector per tal de generar noves estratgies que avancinen la igualtat doportunitats, la creaci de xarxa, limpuls dels lideratgesdels projectes i en la gesti de la complexitat i la diversitat.

Tinc la convicci que la lectura daquests articles aportar nous elementsper continuar construint un model dempresa compromesa amb la soste-nibilitat econmica i la cohesi social.

Sara Berbel SnchezDirectora general dIgualtat dOportunitats en el Treball


POLTIQUES I MODELS EMPRENEDORS



Eduardo Rojo TorrecillaEduardo Rojo Torrecilla s catedrtic de Dret del Treball i de la Seguretat Socialde la Universitat Autnoma de Barcelona. Investigador responsable del projectede recerca "Migraciones y mercado de trabajo: problemas y soluciones para laEspaa de la globalizacin", dirigeix la base de dades Delfos de la Diputaci deBarcelona sobre normativa en matria de poltiques docupaci.

LA POLTICA CATALANA DINSERCILABORAL I LA SEVA ADEQUACI ALMARC COMUNITARI EUROPEU*

* Article elaborat loctubre de 2008.



La inclusi social

Un aspecte important que cal considerar amb carcter introductori squ sentn per inclusi social. Els informes comunitaris ho cataloguencom un procs que garanteix que les persones en situaci de risc depobresa i dexclusi social arribin a tenir les oportunitats i els recursosnecessaris per participar plenament en la vida econmica, social i cultu-ral, i es beneficin dun nivell de vida i un benestar consideratsnormals en la societat que viuen. Aix els assegura ms parti-cipaci en la presa de decisions que afecten la seva vida,aix com laccs als seus drets fonamentals.

Entre les propostes que es formulen per avanar en lacorrecci de les desigualtats existents destaquen lessegents: promoure la inversi en mesures actives de mer-cat de treball i adequar-les per respondre a les necessitatsdels collectius desfavorits; garantir que els sistemes de proteccisocial siguin suficients i accessibles per a tothom i que proporcioninincentius de treball suficients per a les persones que poden treballar;possibilitar lexercici dels drets socials per part dels collectius desfavo-rits, entre els quals sinclou laccs a un habitatge adequat, una salut dequalitat i oportunitats daprenentatge permanent; adoptar mesures queprevinguin laband escolar prematur, i promoure la transici adequadades de lescola al mn laboral. Per portar a terme totes aquestes mesu-res i propostes cal reforar la cooperaci entre les diferents administra-cions implicades i aconseguir una major implicaci de tots els agentssocials que actuen en lmbit dels programes de lluita contra la pobresai lexclusi.

Cal reforar lacooperaci entre les

administracions i aconse-guir una major implicacide tots els agents socialsque actuen en programescontra la pobresa i lex-

clusi.



La inserci per locupaci

Si ens acostem a la realitat espanyola, a totes les comunitats autnomessha garantit una prestaci econmica (sanomeni renda mnima dinser-ci o no) per als collectius desfavorits. No ha passat el mateix amb lapoltica dinserci, ja que els esforos efectuats han donat resultats des-iguals a cada autonomia i queda encara molt cam per recrrer, sensedesmerixer bviament tot el que sha fet fins ara. En aquest cam, laregulaci apropiada de les empreses dinserci (EI) pot ser molt til perreincorporar les persones que perceben la renda mnima i altres collec-tius al mn laboral normalitzat, sempre que lesmentada regulaci facipossible que aquestes persones puguin prestar els serveis en una empre-sa daquest mbit i que lempresa es benefici duna contrapartida econ-mica (subvencions de costos salarials o de seguretat social, o subvenciper lloc de treball) a canvi de la menor productivitat del treballador.

En lmbit autonmic hi ha diverses experincies normatives interes-sants, especialment la catalana, que molt probablement han estat el puntde partida perqu el Govern espanyol es decids a presentar el projectede llei que finalment va ser aprovat pel Parlament i es va convertir en laLlei 44/2007, de 13 de desembre.

La Llei catalana 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislativesper regular les empreses dinserci sociolaboral, t com a finalitat facili-tar la incorporaci de collectius desfavorits al mercat de treball, prime-rament per mitj de locupaci protegida en aquestes empreses i desprsmitjanant la incorporaci a lanomenat mercat de treball ordinari (enca-ra que les dades demostren que una part de les persones es queden enla mateixa empresa). s a dir, fa de la inclusi per locupaci el centre delseu plantejament, sense oblidar de cap manera que la creaci daquestesempreses permet engegar un model ms participatiu socialment entreles persones que hi presten servei.

Catalunya va ser una de les primeres comunitats que va regular les EI, isha hagut desperar gaireb cinc anys perqu saprovs la norma estatal,que igual que la catalana i les de les restants comunitats autnomes,



posa laccent en la inclusi social i en la integraci per un treball que esti-gui dotat dels requisits de qualitat i de nivell formatiu que permeti que lapersona treballadora pugui romandre de forma regular en el mn labo-ral i no tornar a caure en una situaci dexclusi social quan finalitzi elseu pas per lEI.

El marc comunitari de la inclusi social i la inserci per locupaci. La importncia de les EI

A continuaci es fa una aproximaci als textos comunitaris ms recents,aix com de forma molt concisa a les propostes de reforma de la norma-tiva francesa, per comprovar si lobjectiu marcat en la normativa auton-mica catalana, i seguit desprs per lestatal, tamb es recull en lmbitinternacional. O dit duna altra forma, si la normativa catalana sajusta ales regles comunitries.

Aquesta breu anlisi t un inters particular perqu el Consell deMinistres dOcupaci i Assumptes Socials de la Uni Europea, celebrat elsdies 2 i 3 doctubre1, ha adoptat una declaraci per la qual es proclamalany 2010 com lAny europeu de lluita contra la pobresa i lexclusi social.Aquesta lluita requereix de laccs de les persones en difcil situacisocial a una ocupaci de qualitat, perqu tal com sexposava en la pro-posta de decisi2 que no crec que sofreixi cap modificaci en el text quefinalment es publiqui, locupaci, si b reduex notablement el risc depobresa de les persones, no sempre s condici suficient per allunyar-lesde la mateixa, per la qual cosa la taxa de persones amb el risc de caureen la pobresa continua sent relativament alt fins i tot per als qui treba-llen. La pobresa de les persones amb ocupaci va unida a una baixaremuneraci, escasses qualificacions i, sovint, a locupaci a temps par-cial i precari, per tamb a les caracterstiques de la llar on viu la perso-na, pel que fa al nombre de persones a crrec i la intensitat del treballdomstic. Per tant, una ocupaci de qualitat s essencial per allunyar lespersones de la pobresa.



Aquesta comparaci tamb t inters perqu el Parlament europeu apro-var prximament, a partir dun informe de la Comissi dOcupaci iAssumptes Socials3, una resoluci en la qual se subratlla el potencial deleconomia social, les empreses socials, el sector no lucratiu i el sector delocupaci pblica per facilitar oportunitats docupaci i entorns laboralsadequats per als grups vulnerables, potencial que han dexaminar i donarsuport al mxim els estats membres i les poltiques comunitries (FonsSocial Europeu, Fons de cohesi i regionals, etc.).

En els documents de lesmentada Comissi es constata que uns 35 milionsde treballadors, el 15% del total, guanyen uns salaris extremadamentbaixos i uns 17 milions, el 8%, viuen en la pobresa tot i treballar. Peraquest motiu el Parlament europeu aposta per un plantejament ms glo-bal de la inclusi social, no basat nicament en ajudes econmiques, ique permeti que les persones puguin viure dignament i participar tant enla societat com en el mercat laboral. Pel que fa a aquest ltim, elParlament europeu subratlla que la inclusi ha de basar-se en lestretavinculaci amb uns mercats laborals inclusius, ja que lobjectiu de les

poltiques dinclusi activa ha de ser fomentar unes ocupacionsestables, segures i altament qualificades, proporcionar un altnivell de seguretat i higiene en el treball, incrementar la produc-tivitat i el suport actiu als ms desfavorits, preveient mesuresespecfiques de suport i serveis per incrementar locupabilitat i

ajudar a mantenir les persones en el mercat de treball, desenvo-lupant lactivitat empresarial i donant suport a la cerca docupaci,

educaci dalta qualitat, formaci professional, formaci complementriai formaci al llarg de tota la vida, assessorament personalitzat i ajudaespecial juntament amb ocupacions subvencionades quan sigui absoluta-ment necessari per als grups vulnerables com els treballadors amb disca-pacitat.

Ms concretament, el Parlament europeu demana unes poltiques docu-paci adequades per assolir uns mercats inclusius per als collectius msdesfavorits i entre les propostes concretes, en sintonia amb les adopta-des en lmbit estatal i autonmic catal, destaquen les dinstaurar

Les poltiquesdinclusi han de

fomentar unes ocu-pacions estables,

segures i altamentqualificades.



mesures de suport per fomentar locupaci i la capacitat per mantenir-seen el mercat laboral (per exemple, formaci en el lloc de treball i oportu-nitats de formaci al llarg de tota la vida), desenvolupar la capacitatempresarial, aix com adaptar les condicions de treball per ajudar a lespersones marginades a conciliar locupaci amb els seus esforos per ferfront als desavantatges socials (per exemple, falta dhabitatge, responsa-bilitats familiars o problemes de salut).

En aquesta mateixa lnia se situa la molt recent proposta de recomanacide la Comissi, de 30 de setembre, sobre la inclusi activa de les perso-nes excloses del mercat de treball4, en la qual saposta de forma decididaper adoptar les mesures que siguin necessries per promoure mercats detreball inclusius, per tal dassegurar que laccs a locupaci s una opor-tunitat oberta per a tothom, i per potenciar el paper de leconomiasocial i de les empreses socials com una via de primera importncia pera laccs a locupaci de les persones pertanyents a collectius desfavo-rits, amb la concessi dincentius econmics als empresaris per contrac-tar aquestes persones.

Aquesta proposta troba el seu punt de referncia en la comunicaci de laComissi de 17 doctubre de 2007 que duu per ttol modernitzar la pro-tecci social en nom duna major justcia social i una cohesi econmicareforada: promoure la inclusi activa de les persones ms allunyades delmercat laboral5. El document reafirma, en primer lloc, la importnciadassolir la integraci en el mercat laboral de totes les persones exclosesdel mateix, sempre que estiguin en condicions de realitzar una activitatlaboral; s a dir, la posada en marxa duna poltica dinclusi activa quecombini mesures de poltiques actives i passives docupaci, o el que sel mateix, la combinaci de suports a la renda a un nivell suficient per-qu els afectats puguin portar a terme una vida digna amb vinculacionsamb el mercat laboral en forma doportunitats docupaci o formaci pro-fessional i amb un millor accs als serveis socials de capacitaci, enge-gant itineraris personalitzats docupaci que els permetin tant inserir-seen el mercat de treball com mantenir-shi, cosa que difcilment es potaconseguir si no es dota les persones que ho necessitin de competncies



adequades i se les ajuda perqu puguin superar els seus dficits perso-nals i socials. En segon terme, cal que els estats membres estableixin,dacord amb les directrius comunitries per a locupaci, mesures quepossibilitin laccs dels collectius desfavorits al mercat laboral, ambespecial atenci a la posada en marxa de mesures actives i preventivesque identifiquin les necessitats i que proporcionin informaci i conselladequat. Entre les propostes concretes que formula la Comissi, i quehan estat recollides en la proposta de Recomanaci, sinclouen lexpanside leconomia social i el desenvolupament de noves fonts docupaci enresposta a necessitats collectives, aix com tamb mesures dincentiusfinancers per a la contractaci per part dels empresaris, legislaci enmatria de lluita contra la discriminaci i legislaci laboral.

En un important document comunitari aprovat el 19 de gener de 2007, laComunicaci de la Comissi sobre la proposta dun informe conjunt sobreprotecci social i inclusi social6, es llancen els principals missatges quela Comissi desitja transmetre als estats membres perqu reforcin elsseus sistemes de protecci i dinclusi social i saborden les denominadesqestions globals relatives a aquestes poltiques, com sn la interrela-ci amb locupaci i el creixement, o el governament. El foment de lainclusi activa es valora com un mecanisme essencial per aconseguir queles persones sincorporin i romanguin en el mercat de treball en condi-cions dignes i adequades, tant genriques com ms concretes de segure-tat i salut laboral. Entre les mesures que linforme considera adequadesper fomentar la inclusi activa, i que no deixen de ser una bona sntesi deles recollides en els informes nacionals, se citen el refor de les poltiquesactives del mercat laboral; les possibilitats de millora de les competn-cies, incloent lmbit de les tecnologies de la informaci; els esforos perbuscar soluci als desavantatges educatius, i un assessorament adequat.Tamb es posa de manifest la necessitat dadoptar mesures especfiquesper afavorir la inclusi de la poblaci immigrant i de les minories tni-ques, amb la correcci dels desavantatges educatius i lingstics, dunabanda, i amb la lluita contra tot tipus de discriminaci de laltra.



El passat 30 de juny la presidncia francesa de la Uni Europea i les futu-res presidncies txeca i sueca durant lany 2009 van presentar el seu pro-grama de treball per als prxims 18 mesos. En aquest text sesmenta lanova Comunicaci sobre lagenda social renovada, aprovada per laComissi el 2 de juliol7. En lapartat dedicat a locupaci i poltica social esdestaca la importncia de seguir aplicant de forma efectiva i cohe-rent lEstratgia de Lisboa, en concret les directrius integrades ilEstratgia Europea dOcupaci. Per continuar avanant enlmbit de la creaci docupaci, els tres estats comunitarisproposen incidir en el desenvolupament de mesures queguarden relaci amb leducaci permanent, la formaci pro-fessional, lenvelliment actiu, la conciliaci de la vida familiar ilactivitat professional, els incentius dels sistemes fiscals i de lesprestacions socials, i la lluita contra el treball no declarat i els fraus enels sistemes de Seguretat Social. No sobliden en el document comunita-ri les referncies obligades a la lluita contra la pobresa i exclusi social, ia la necessria adopci de les mesures adequades per enfrontar-se a unproblema que no noms afecta persones aturades o collectius desfavo-rits com les persones amb discapacitat, les persones dedat o les dones,sin tamb les que disposen duna ocupaci, ja que es constata lincre-ment de la pobresa de persones que treballen, ja que un 8% dels treba-lladors corren risc de caure en la pobresa. Entre les propostes despecialinters sociolaboral sanuncia la presentaci duna proposta deRecomanaci (citada amb anterioritat) sobre la inclusi activa, en la qualhaurien de tractar-se qestions com el dret a uns ingressos mnims per ales persones sense recursos, larticulaci entre les poltiques de protec-ci social i les poltiques dinserci o reinserci en el mercat de treball, ilaccs a uns serveis de qualitat (en els mbits de salut, ensenyament,ocupaci, habitatge, etc.) per part de les persones desfavorides.

Es tracta dunproblema que no

noms afecta personesaturades ja que un 8%

dels treballadorscorren risc de caure

en la pobresa.



Breu nota sobre la poltica dinclusi social i insercipel treball en la reforma de la normativa francesa

La reforma de la poltica francesa es manifesta en lanomenat Grenellede la inserci8 i en la recent aprovaci pel Govern del projecte de llei pelqual es generalitza la renda de solidaritat activa (que substituiria a larenda activa dinserci i altres prestacions socials) i es reforma la polti-ca dinserci9.

Lobjectiu declarat s el daconseguir que totes les persones tinguin accsa la inserci professional, afirmant-se de forma solemne que la insercisocial i professional s ara ja reconeguda, juntament amb la lluita contrales exclusions, com un imperatiu nacional. No s aquest el lloc adequatper analitzar el projecte, per s per destacar que la inserci ha de per-cebres com una inversi i no com un cost econmic, i que el treball ha deser el primer instrument per fer retrocedir lexclusi, de manera que elretorn a locupaci per a tothom ha de constituir lobjectiu essencial deles poltiques i dispositius dinserci.

Potser la idea ms novedosa de la norma s la posada en marxa dun con-tracte nic dinserci que substituiria els instruments normatius dinter-venci actualment existents, a fi de reduir la complexitat del dispositiuvigent. El projecte aposta i aquest s un altre element de reflexi per ala poltica catalana per esborrar la distinci a efectes de poltica docu-paci entre ocupables i inocupables, i planteja el rebuig de la idea dequotes dinserci (s a dir, que caldria reflexionar sobre el model catal iespanyol vistes les noves propostes franceses).

En fi, la inserci no pot veures com un mecanisme dajuda social als atu-rats que no perceben prestacions, o en el cas espanyol als qui percebenen uns casos, i en molts altres no, la renda mnima dinserci, sin que hade contemplar-se com a quelcom que t valor econmic, en tant que lespoltiques de reclutament i de formaci per a collectius de difcil accs almercat de treball han de tenir sens dubte una repercussi econmicapositiva per al conjunt de la societat.



En definitiva, la futura normativa francesa apella a una regulaci comu-na per a totes les persones que desitgen accedir al mercat de treball, i eli-mina de forma drstica la major part de la regulaci especfica delscollectius anomenats desfavorits. Falta veure quina eficcia tindr, perno hi ha dubte que caldr seguir la seva trajectria amb atenci.

Ladequaci de la normativa catalana i espanyolaal marc comunitari

A Espanya, la nova llei estatal dempreses dinserci ha de servir perampliar les possibilitats dinserci per la via econmica dels collectius ensituaci de risc o exclusi social, sense oblidar tot el que ja estan fent lescomunitats autnomes que han dictat normes dedicades a aquestesempreses.

Pel que fa a la modalitat contractual prpia per a les empreses dinser-ci, s evident que el procs dinserci necessita temps per a la formacino noms en el lloc de treball especfic sin tamb en els hbits socialsper poder finalment accedir a un lloc de treball en una altra empresa.Tamb en aquest supsit cal fer una regulaci que garanteixi plenamentels drets dels treballadors en inserci, ja que s un collectiu especial-ment vulnerable per la seva situaci personal i la seva falta de xarxafamiliar i social, i aconseguir que les mesures dincentivaci econmicade les contractacions arribin a totes les persones que realment ho neces-sitin.

Cal remarcar una idea important i s que el coneixement adequat delsfenmens de lexclusi social i de les persones que sen veuen afectadesens ha de dur a reiterar la necessitat devitar, sempre que aix sigui pos-sible, la seva separaci definitiva del mercat de treball, per la importn-cia que lacompliment duna activitat socialment til t en la seva vidaquotidiana, en les seves estratgies de supervivncia i en les seves expec-tatives de futur.



Per organitzar un model adequat de lluita contra lexclusi cal articularcorrectament la intervenci social i laboral per combinar tres estratgies:

desenvolupar una oferta formativa mplia (assessorament, informaci,orientaci i formaci) adaptada a les necessitats daquests collectius;

endegar un procs parallel dintervenci i acompanyament socialorientat al desbloqueig de problemes i de situacions personals quepoguessin fer fracassar la inserci laboral, i

garantir la possibilitat daccs al mercat laboral dels qui estiguin perce-bent rendes de protecci social i que es trobin capacitats per incorpo-rar-shi, mitjanant frmules intermdies dinserci o mitjanant accsdirecte, cosa que en qualsevol cas requereix una opci explcita, perpart dels poders pblics, dincentivaci de locupaci per als esmentatscollectius.

En definitiva, les poltiques docupaci han de tenir com a finalitat atreu-re ms persones al mercat de treball, augmentar locupabilitat i impulsarlenvelliment actiu. Cal adoptar mesures que tendeixin a millorar la situa-ci de les dones, els joves, els ms grans de 45 anys i els collectius ambdificultats especials, facilitant i millorant les transicions al llarg de la vidade cada persona. Igualment, shan dadoptar mesures per aproximar iequilibrar loferta i la demanda de treball, i cal continuar treballant permillorar la qualitat docupaci. I cal ser conscient que el mercat de treballdemana als treballadors que actualitzin permanentment les seves quali-ficacions professionals, les seves capacitats i la seva polivalncia peradaptar-se als canvis; s a dir, el mercat de treball requereix duna majorproactividad per a tots els treballadors, i aix inclou bviament els quitenen ms dificultats per raons de qualificaci, edat, sexe, nacionalitat odiscapacitat. Per aquest motiu, un dels objectius de qualsevol poltica do-cupaci en el moment actual ha de ser minimitzar el nombre de personessense qualificaci, incrementar el nombre de treballadors que realitzenformaci al llarg de la seva vida laboral, potenciar aquesta formaci enels sectors emergents i amb perspectives de futur, i lligar les mesures depoltica activa docupaci als processos de canvi estructural i reestructu-raci empresarial. En els estudis realitzats en el Pla docupaci de



Catalunya 2006-2008, que lautor va dirigir durant els anys 2005 i 2006,i en la perspectiva dels canvis en el mercat de treball en els prxims deuanys, es calcula que per trobar un bon equilibri entre els diferents nivellsdestudis i les demandes previsibles del mercat de treball, sha de ten-dir cap a una distribuci del 10% de treballadors amb estudis pri-maris, un 55% amb estudis secundaris i un 35% amb estudissuperiors.

Com a conclusi val a dir que la normativa catalana i espanyolasuperen amb bona nota el marc de referncia comunitari.Lobjectiu que cal assolir en el futur immediat, si les autoritats com-petents ho consideren convenient, s adequar-les a les noves necessitatsdel mn del treball, s a dir, a laparici i desenvolupament de sectorsdactivitat on puguin tenir cabuda les empreses dinserci, i a la nova con-figuraci de la poblaci laboral que provoca canvis constants en els per-fils de les poblacions de ms difcil accs al mercat de treball.

Notes

1. http://www.consilium.europa.eu/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/fr/lsa/103169.pdf

2. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2007:0797:FIN:ES:PDF

3. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//NONSGML+REPORT+A6-2008-0364+0+DOC+PDF+V0//ES&language=ES

4. http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=fr&catId=89&newsId=401&furtherNews=yes




8. http://www.grenelle-insertion.fr/

9. http://www.legifrance.gouv.fr/affichLoiPreparation.do;jsessionid=6ACA3A0A0B84D08D988BCBC9096D8FBE.tpdjo07v_3?idDocument=JORFDOLE000019424060&type=general

La normativacatalana i espa -

nyola superen ambbona nota el marc

de refernciacomunitari.



Isabel VidalIsabel Vidal s professora dEconomia a la Universitat de Barcelona i presidentadel Centre dInvestigaci dEconomia i Societat (CIES). Des de 1994 s directoraacadmica del Mster en Economia Social i Direcci dEntitats sense nim delucre i des del 2003, directora acadmica del Mster en Responsabilitat SocialCorporativa, tots dos ttols propis de la Universitat de Barcelona. s tambmembre fundador de les xarxes internacionals dinvestigaci InternationalSociety for Third Sector (ISTR) i LEmergence de lEntreprise Social (EMES).

LEMPRESA SOCIAL EN LMBIT DE LA INSERCI PEL TREBALL DE LES PERSONES DE DIFCILOCUPABILITAT



Introducci

Les poltiques actives docupaci van nixer en el decurs dels anys vuitan-ta del segle XX com a conseqncia de la llarga crisi ocupacional que lasocietat va patir des de final dels anys setanta fins a mitjan anys noran-ta. Tanmateix, aquestes poltiques actives de foment de locupaci vanreflectir que els seus beneficiaris eren persones a latur relativamentfcils de recuperar per al mercat de treball. Les poltiques actives docu-paci no van ser suficientment tils per a la integraci en el mercat detreball de les persones sense sostre i aturats de molt difcil ocupabilitat.Grups de ciutadans, organitzats entorn de comunitats de cristians, asso-ciacions de vens o associacions de mestres preocupats per les conse-qncies del fracs escolar entre els joves que viuen en els barris perif-rics de les ciutats espanyoles van comenar a atender vacos y pro-blemas que surgen en nuestro entorno (Rom Fortuny, 1996: 290).s aix com sorgeixen el que avui es coneix per empreses dinser-ci o tamb empreses dinserci social pel treball.

Cap a lany 1994 vam tenir loportunitat de conixer una de les ini-ciatives pioneres dinserci social pel treball a Catalunya: laFundaci Engrunes, presidida en aquell moment per Rom Fortuny idirigida per Toni Puig, dos dels seus promotors. s una instituci que vafer les primeres passes a mitjan anys vuitanta (Fortuny, 1996); t, pertant, una memria histrica dun quart de segle en la lluita contra lexclu-si social. Van recuperar lofici de drapaire ja que era una activitat tera-putica. La primera seu central es va ubicar a Esplugues de Llobregat enun carrer relativament cntric amb molts vens. Aquests anaven demanera habitual al magatzem i deixaven les bosses carregades de roba otrucaven per telfon perqu vinguessin a recollir els trastos vells o quesimplement havien deixat de funcionar. Aquests vens, que avui sanome-narien voluntaris, van ser el pilar de la viabilitat daquesta iniciativa. Lespersones en procs dinserci recuperaven aquelles donacions i poste-riorment les posaven a la venda com a articles de segona m. Lingrsdaquelles vendes era el seu nic recurs econmic en forma de dinar. Elsseus promotors tenien molt clar que aquestes iniciatives havien de ser

La FundaciEngrunes va ser

pionera a Catalunyaen la lluita contralexclusi social.



iniciatives de trnsit per a la majoria dels treballadors en procs dinser-ci. En el seu inici, no van ser concebudes com a empreses finalistes. Siels vens van ser el pilar de la sostenibilitat, els seus promotors van serlnima daquesta iniciativa.

Van nixer amb un enfocament purament assistencial. En el cas concretde la Fundaci Engrunes al principi dels anys noranta, i arran de superaruna de les seves primeres crisis de viabilitat, els seus promotors vancomenar a descobrir que havien creat una empresa. Aquests, a ms ams de ser persones i ser ciutadans, eren tamb empresaris socials. Ladescoberta els va espantar, els va agradar i, desprs dalguna reflexi,van concloure que la sostenibilitat social del projecte passava per supe-rar lenfocament assistencial que fins aleshores havia dominat el projec-te per evolucionar cap a un enfocament de gesti empresarial, amb lacreaci dun grup mnim de professionals amb sou per sense oblidar quelobjectiu era facilitar la inserci social pel treball de persones de moltdifcil ocupabilitat. No s la facturaci, no s el nombre de treballadors,no sn les activitats econmiques que fan, s lxit en la inserci en elmercat de treball ordinari de les persones a latur en situaci dexclusi.I aquesta s la missi amb la qual una comunitat de cristians va destinarmolts esforos i temps per mirar de fer alguna cosa per a unes personesque les administracions pbliques i les empreses no atenien en aquellmoment. Avui algunes daquelles persones que es van apropar a lentitatcom a persones de difcil ocupabilitat sn els responsables de lentitat,considerada com a empresa lder en la inserci social pel treball de per-sones en risc dexclusi.

ESTRUCTURA

Aquest article sestructura en quatre apartats. En primer lloc, la introduc-ci t com a objectiu recordar les raons del naixement diniciatives ciuta-danes que en el decurs del temps han evolucionat cap al que en lactua-litat es coneix amb el nom dempresa dinserci. El segon apartat se cen-tra en lorganitzaci i, concretament, en tres aspectes: a) el seu reconei-xement institucional, b) lassoliment de la seva missi: la inserci socialpel treball ordinari duna persona de molt difcil ocupabilitat i c) les dife-



rents procedncies dels recursos que permeten la sostenibilitat econmi-ca daquestes organitzacions empresarials.

Per tractar els apartats segon i tercer shan utilitzat els resultats obtin-guts per al cas espanyol duna part del treball empric que es va fer en elmarc del Projecte PERSE1. La tercera part s de reflexi i posa mfasi enla necessitat de considerar lempresa dinserci com a projecte collectiude tots els ciutadans. Larticle acaba amb un apartat que recull les refe-rncies bibliogrfiques i electrniques citades en el text.

Les empreses dinserci

Des de linici dels anys noranta, quan es comena a parlar dempresesdinserci, fins al present podem trobar iniciatives dempreses dinsercien la gran majoria de les comunitats autnomes. Sn iniciatives ciutada-nes que han evolucionat en el transcurs daquests dos decennis i shanorganitzat en estructures de representaci, cosa que els ha perms final-ment obtenir el reconeixement institucional. El component assistencial esva desplaant progressivament i algunes delles ja han arribat a ser ins-trument de poltica activa docupaci.

RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL

Les empreses dinserci social pel treball sn reconegudes en lalegislaci dun gran nombre de pasos del nostre entorn. AFrana lorigen va ser una circular de 1979 per facilitar laincorporaci al mercat de treball de joves socialment exclosos.Lany 1987 es van reconixer les associacions intermediries,mentre que el Govern espanyol tot just en aquest moment comen-a a parlar delles. Tamb les Regies de Quartier. Probablement lalegislaci ms admirada pels promotors de les empreses dinserci va serla llei italiana de cooperatives socials l de tipologia B, ja amb data 1991.Des de lany 2004 Itlia disposa de normativa per a les empreses socials.En lmbit de lEstat espanyol, el reconeixement institucional ha costat.Desprs de diversos intents frustrats de disposar duna llei dmbit esta-tal, a partir de lany 2000 els governs de les diferentes comunitats aut-

A lEstatespanyol, nou nor-

matives autonmiquesi una llei dmbit esta-tal regulen les empre-

ses dinserci.



nomes van iniciar el reconeixement institucional. Aquest reconeixementva arribar a les empreses dinserci catalanes a les acaballes de lany20022. Val a dir que la llei dmbit estatal data de desembre de 20073. Elresultat s que per a un conjunt ben petit dorganitzacions, prop de 200,a lEstat espanyol es disposa de nou normatives autonmiques entre

lleis, ordres i decrets i duna llei dmbit estatal. Centrem el nostreinters en la Llei 27/2002.

Una anlisi de la normativa4 permet concloure que les empre-ses dinserci sn empreses de trnsit per a aquelles personesen situaci dexclusi. Lempresa dissenya itineraris personalit-

zats on conjuga la formaci terica amb la formaci prctica enun entorn de treball real i, a ms, ofereix el suport assistencial

que aquestes persones acostumen a necessitar. La producci i lavenda posterior dels bns i serveis s un instrument. La finalitat de lem-presa dinserci s transmetre un conjunt de coneixements prctics quehan de facilitar a les persones en situaci dexclusi la seva inserci en elmercat de treball. Les empreses dinserci poden ser empreses mercan-tils, societats cooperatives o societats laborals per el 80% dels benefi-cis shan de reinvertir per garantir la sostenibilitat econmica del projec-te empresarial.

AVALUACI DE LA MISSI DE LEMPRESA DINSERCI

Lestudi empric en el marc del Projecte PERSE, dut a terme entre 83 tre-balladors donze empreses dinserci darreu de lEstat espanyol, va per-metre comprovar que durant la seva estada en lempresa dinserci, eltreballador havia incrementat, sobre una puntuaci mxima de 5 punts:

les habilitats professionals (+2) la capacitat per treballar amb autonomia (+2) el coneixement de les diferents tasques que comporta la seva feina (+2) les capacitats socioculturals (+1,8) lhabilitat per relacionar-se amb els seus companys (+1,8) la capacitat per relacionar-se amb els directius de lempresa dinserci

(+1,7)

El 80% delsbeneficis shan de

reinvertir per garan-tir la sostenibilitateconmica del pro-jecte empresarial.



El treball empric tamb va analitzar la situaci dels treballadors que jano treballaven a les empreses dinserci. Es va constatar que el 22,8%dels treballadors que van deixar lempresa dinserci abans que sacabsel seu contracte de treball ho van fer perqu havien trobat una nova feinaen el mercat no protegit. Es va constatar, tamb, que un 20% dels treba-lladors que havien abandonat lempresa dinserci no tenien perspectivesde feina. El treball empric va concloure que, en general, la situaci labo-ral dels treballadors havia millorat. Abans dentrar a lempresa dinsercila situaci ms freqent del conjunt de treballadors usuaris era trobar-sea latur (53%); ara, del conjunt de treballadors que ja no estaven a lem-presa dinserci solament un 18,6% estava a latur, cosa que representael 12% dels 83 treballadors que va compondre la mostra. Una dada quecal remarcar s el fet que el 53,1% de les persones que ja no estaven alempresa dinserci, treballaven. Daquest collectiu, un 37,5% treballa-ven amb un contracte de durada definida a temps complet i el 12,5%tenien contracte indefinit a temps complet. Del 18% de les persones a la-tur, la meitat cobrava el subsidi datur i laltra meitat no.

LORIGEN DELS RECURSOS DUNA EMPRESA DINSERCI

A lapartat dintroducci sha fet referncia al fort component de volun-tariat amb qu van nixer les primeres iniciatives on es va gestar el con-cepte dempresa dinserci. En aquesta primera poca, els recursos vanser no monetaris en un cent per cent, sobretot donacions en temps i enespcies per part de vens i promotors. Amb el transcurs del tempsaquestes organitzacions han construt capacitat productiva i dileg ambles administracions pbliques territorials. Dues classes de capital que elsest permetent diversificar les fonts de finanament, tal com queda reco-llit a la taula de la pgina segent.



PROCEDNCIA DELS RECURSOS ECONMICS MIXTOS (EN PERCENTATGES)

Recursos monetaris 90

Venda de bns i serveis 68

Sector pblic 38

Sector privat 34

Persones 23

Tercer sector 5

Subsidis directes 17

Comunitats autnomes 73

Govern central 9

Ajuntaments 12

Uni Europea 6

Donacions monetries, patrocinis 5

Persones 77

Tercer sector 19

Sector empresarial 4

Recursos no monetaris 10

Valor de les donacions en espcies 2

Subsidis pblics indirectes 1

Valor de les donacions en temps 7

Treball desenvolupat pels voluntaris 87

Treball voluntari del personal destructura 9

Treball voluntari de professionals externs 4

Treball desenvolupat per membres del tercer sector a les juntes directives 0,6

Treball desenvolupat per membres del sector privat a les juntes directives 0,1

Total 100

Font: Vidal i Claver (2006:145).

Aquesta taula recull lorigen dels recursos monetaris i no monetaris dunaempresa dinserci i s part del treball fet amb una mostra de 15 empre-ses dinserci en el marc del projecte de recerca PERSE en el perode2001-2003. Es tracta dun projecte fet abans de laprovaci de la Llei esta-tal 44/2007 per es considera que reflecteix una realitat vlida de la dis-tribuci dels diferents recursos que nodreixen les empreses dinserci.



El primer comentari que cal destacar s la importncia de la venda deproductes i serveis al mercat, tant privat com pblic. Aquesta venda debns i serveis s lorigen del 68% dels recursos monetaris que gestionauna empresa dinserci. Des duna perspectiva histrica, aquest quadrepalesa lactual implicaci de les administracions pbliques territorials enla sostenibilitat econmica de les empreses dinserci. Aquesta constata-ci permet fer notar levoluci de lAdministraci pblica territorial, queha passat duna actitud escptica sobre la capacitat de les empresesdinserci com a instrument en la lluita contra lexclusi a unaactitud de collaboraci i a ser segons la terminologia actualel grup dinters ms important en termes de recursos finan-cers que tenen les empreses dinserci per al desenvolupa-ment de la seva missi.

A Vidal i Claver (2006) es constata la importncia de les admi-nistracions pbliques territorials com a clients de les empresesdinserci per garantir la sostenibilitat econmica del projecte: enles empreses que no tenien com a clients les administracions pbliques,la sostenibilitat era incerta. Aquesta implicaci progressiva dajunta-ments i governs autonmics com a element clau de sostenibilitat de lac-tivitat empresarial de lempresa dinserci explica que la literatura msrecent que tracta la defensa de les empreses dinserci ja incorpori coma reivindicaci important augmentar la compra pblica aix com la bonagesti i compliment de les clusules socials. En aquesta lnia sha deremarcar la feina pionera que lequip tcnic de lObra Social de CaixaCatalunya ha dut a terme des de lany 2001 (veure, per exemple, P.Veciana, 2007) amb resultats concrets com pot ser la website de comprasocial (www.comprasocial.net) que convida, no solament a les adminis-tracions pbliques, sin tamb a empreses i consumidors a consultaraquesta web abans de decidir-se per la compra dun b o servei.

Si continuem amb la lectura daquest quadre dorigen dels recursos, esconstata que els subsidis directes poden representar el 17% dels recursosmonetaris per a les empreses dinserci. De nou, destaca la importnciadels subsidis procedents dels governs autonmics i ajuntaments que ple-

LAdministracipblica territorial hapassat duna actitud

escptica sobre la capaci-tat de les empreses din-serci a una actitud de

collaboraci.



gats representarien el 85% del total de les subvencions. Les donacionsprivades significarien el 5% dels recursos monetaris per es vol remarcarla presncia de les donacions procedents de particulars, amb un 77% deltotal de les donacions monetries, signe dels inicis histrics daquestesorganitzacions formades per persones per ajudar persones.

Un altre signe clau del manteniment dels pilars que van permetre el nai-xement daquestes organitzacions s la importncia dels recursos nomonetaris amb forta presncia del treball voluntari (87% de les dona-cions en temps). Les bonificacions i exempcions fiscals representen l1%daquests recursos no monetaris. Probablement a partir de la Llei44/2007 pot augmentar el pes daquestes exempcions fiscals en el con-junt dels recursos que gestionen les empreses dinserci, per no es con-sidera que sigui un element clau per al futur de la sostenibilitat econmi-ca i financera daquestes organitzacions.

Reflexions i conclusions finals

La primera idea que es vol transmetre en aquest apartat s que lexclu-si social s un residu de difcil recuperaci. Per tant, i seguint el plante-jament dels analistes mediambientals, lobjectiu de qualsevol societatsostenible passa per la no-producci de residus i, per tant, per la no-cre-aci dexclusi social. Aquest seria el veritable objectiu de qualsevolsocietat que vol basar el seu desenvolupament tamb en lacumulaci decapital social. Ara b, per no generar residus shan de prendre mesurespreventives i canviar les formes de fer, no solament per part de lesempreses convencionals. Com a conseqncia, la prevenci de lexclusisocial competeix als sistemes educatiu, familiar, econmic, institucional...tots ells han de tenir molt definits i actualitzats els seus propis mecanis-mes dinclusi social.

Ara b, una vegada que per la claveguera es vessa residu social, semprehi ha un petit grup de ciutadans que per raons diverses intenta reciclaraquest residu. Per a aquesta missi, aquests ciutadans poden optar perassociar-se i crear una organitzaci com a instrument que els ha de faci-



litar aquest reciclatge. Aquesta organitzaci instrumental sanomena,avui en dia, empresa dinserci.

LA RECUPERACI DE PERSONES EN SITUACI DEXCLUSI S UN PROJECTE COLLECTIU

Aquests vint anys de funcionament de les empreses dinserci han per-ms constatar que, per al compliment de la seva missi, els promotorsnecessiten la collaboraci i el suport de tercers. Preferentment hanobtingut la collaboraci de les administracions pbliques territorials, toti que no ha estat gens fcil. Els promotors de les empreses dinserci,amb pacincia infinita, han anat treballant i a mesura que obtenien resul-tats, han anat rebent latenci i, desprs, el suport de les administracionspbliques territorials.

Com savana a Vidal (2006) i es desenvolupa a Vidal (2008), els promo-tors de les empreses dinserci han fet una certa acumulaci de capitalde confiana, que s el nucli del capital social. Tanmateix, han de conti-nuar ampliant el seu estoc de capital de confiana amb les administra-cions si volen augmentar el suport pblic que reben. Destinar un mercatpblic preferent per a les empreses dinserci, tant de discapacitat socialcom de discapacitat reconeguda, per exemple, ser un procs progressiui resultat de lacumulaci de confiana, com a conseqncia de la feinaben feta en el procs dinserci, de transparncia (quines accions es pre-nen i com es duen a terme, quins sn els processos dinserci...), decomunicaci i, en definitiva, de dileg amb les administracions pbliques.Aquest dileg amb les administracions pbliques s el que en la termino-logia actual sanomena dileg amb un grup dinters: les administra-cions pbliques sn un grup dinters importantssim per a lesempreses dinserci.

Un altre grup dinters clau per als promotors de les empresesdinserci sn les empreses convencionals. Les empreses dinser-ci han desenvolupat metodologies i processos dinserci innova-dors i pioners. I tamb de recuperaci dhbits i disciplines que facili-ten la incorporaci al mercat de treball daquestes persones. Per en unaeconomia de mercat el principal demandant del servei s lempresa con-

Les empresesdinserci han

desenvolupat meto-dologies i processos

dinserci innova-dors i pioners.



vencional. De la lectura de la legislaci i dels estudis sobre les empresesdinserci hi ha molt poca informaci sobre els itineraris dinserci de lapersona cap a lempresa convencional5. La legislaci actual no vol la cre-aci de guetos. No vol promoure la dualitat en el mercat de treball. Coma conseqncia, lavaluaci no es fa segons la facturaci i el nombre dellocs de treball directes. El foment de les empreses dinserci ve donat

per la seva capacitat de ser empresa de trnsit entre lexclusi i eltreball. Per poder complir amb aquesta missi, les empreses din-

serci han dacumular capital de confiana amb les empresesque demanen treball. Les empreses convencionals han darribara ser un grup dinters tan o ms important que les administra-

cions pbliques si els promotors daquestes empreses dinsercivolen garantir el suport de les administracions pbliques. Per

probablement no ser una tasca de les empreses convencionals cap ales empreses dinserci, probablement ser un procs invers com elregistrat en el cas de les administracions pbliques.

Des de la perspectiva de les administracions pbliques i de les empreses,aquests dos actors han de comprendre que lempresa dinserci no es potentendre com un projecte dinters privat dun grup de ciutadans benintencionat. Sha dassumir com un projecte collectiu de ciutadans, res-ponsables pblics i empresaris. s a dir, aquests dos darrers actors handinterioritzar que, pel b dels seus propis interessos, han de voler sergrups dinters de les empreses dinserci. La lluita contra lexclusi exi-geix treball en xarxa i cooperaci entre els diferents grups dinters perresoldre aquesta xacra social. Cadascun daquests grups dinters no pottreballar en solitari. La investigaci i lexperincia mostra repetidamentque treballar en solitari no resol el problema. Les empreses soles, permolt socialment responsables que siguin, no resolen el problema de lex-clusi a causa de la informaci asimtrica que es dna en el mercat detreball. Les administracions pbliques han mostrat no tenir avantatgesper a la creaci de llocs de treball reals entre les persones de difcil ocu-pabilitat, i les empreses dinserci no tenen suficients recursos per resol-dre un problema que s dabast i de responsabilitat collectiva. Aqueststres actors han de treballar en cooperaci, per, evidentment, abans

Les empresesdinserci han da-cumular capital deconfiana amb les

empreses que dema-nen treball.



cadascun daquests actors ha de tenir confiana en els altres; aix voldrdir que els altres estan treballant b.

Els resultats del projecte PERSE planteja preguntes que no tenen encararesposta, com per exemple: Com neix lambient social perqu es desen-volupi lempresa dinserci social entesa com a nus de cooperaci entrediferents grups dinters que han assumit el deure de lluitar contra lex-clusi? Quins sn els indicadors quantitatius que permeten avaluaraquest ambient social, s a dir, quins sn els indicadors que han de faci-litar saber el nivell de confiana desenvolupat per lempresa dinserciper aconseguir la collaboraci de la resta de grups dinters en lassoli-ment de la seva missi? Aquestes preguntes plantegen problemes din-terpretaci inherents a processos de formaci de valors com sn la cre-dibilitat i la reputaci que els altres agents o grups dinters tenen enrelaci amb lempresa dinserci.

En conclusi, perqu lempresa dinserci pugui desenvolupar tot el seupotencial necessita haver acumulat prviament capital de confiana; arab, els altres operadors o grups dinters administracions pbliques iempreses, primordialment han de descobrir i valorar lexistncia de lesempreses dinserci en la lluita contra lexclusi i latur de llarga durada.



Referncies bibliogrfiques

Esteban, R. (2008). La ley estatal de empresas de insercin. Comentario a algunas de susaportaciones ms significativas. Butllet electrnic del CIES, nm. 63, disponible en format pdf aladrea electrnica: www.grupcies.com.

Fortuny, R. (1996). Conclusions en el llibre dIsabel Vidal (coord.) Insercin social por el trabajo.Una visin internacional, ed. CIES.

Nyssen, M. (coord.) (2006). Social enterprise. At the crossroads of market, public policies andcivil society, ed. Routledge.

Osborne, S. (editor) (2008). The Third Sector in Europe. Prospects and challenges, cap, 17, pp.309-326, ed. Routledge.

Veciana, P. (2007). La incidncia de lantiguitat i de la compra pblica en el desenvolupamentde les empreses dinserci (mimeo), tesina que es va defensar el novembre de 2007, dirigidapel Prof. Albert Recio, Universitat Autnoma de Barcelona.

Vidal, I. (coord.) (1996). Insercin social por el trabajo. Una visin internacional, ed. CIES,Barcelona.

Vidal, I. Claver, N. (2006), Weak public support for social enterprises a M. Nyssens, Socialenterprise. At the crossroads of market, public policies and civil society, cap. 9, pp. 144-157, ed.Routledge.

Vidal, I. (2006). Reflections on the market, networking and trust. Public Management Review,vol. 8, 4: 583-589.

Vidal, I. (2008). The role of social enterprises in Europe. A core element or a distraction in theprovision of public services? a Stephen Osborne (editor) (2008) The Third Sector in Europe.Prospects and challenges, cap, 17, pp. 309-326, ed. Routledge.

Altres fonts dinformaci

www.caixacatalunya.eswww.lacaixa.eswww.comprasocial.netwww.grupcies.com



Notes

1. Projecte PERSE, The socio-economic performance of social enterprises in the field ofintegration by work, finanat pel V Programa Marc de Recerca de la Comissi Europea. Hi vanparticipar 14 pasos. Va ser un programa coordinat per la Xarxa dInvestigadors EMES.

2. Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per regular les empresesdinserci social sociolaboral, DOG nm. 3793, de 3 de gener de 2003.

3. Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulaci del rgim de les empreses dinserci.

4. Per un comentari exhaustiu de la Llei 44/2007 es recomana larticle de Ricardo Esteban(2008) La ley estatal de empresas de insercin. Comentario a algunas de sus aportacionesms significativas. Bullet electrnic del CIES nm. 63, disponible en format pdf a ladreaelectrnica www.grupcies.com.

5. Des de lany 2005 lObra Social de la Caixa ha posat en funcionament el programa Integraque t com a objectiu facilitar la inserci laboral a partir de potenciar les capacitats dinsercide les organitzacions adherides al programa. A gener del 2010 la pgina web informa quedurant aquest perode de temps, 2005-2009, shan fet 20.000 accions dinserci. La consultaa la pgina web www.lacaixa.es proporciona informaci daquest programa.



Daniel Puig i AliuDaniel Puig i Aliu s expert en el camp de les empreses dinserci.

LES EMPRESES DINSERCI:SITUACI ACTUAL I REPTES DE FUTUR



Contextualitzaci

El febrer de 2006, abans de la crisi actual, lINE1 va difondre els resultatsde lEnquesta de Condicions de Vida, que concloa que un de cada cincresidents a Espanya est per sota del llindar de pobresa, s a dir, elmateix percentatge de fa deu anys, quan la Fundacin Foessa denuncia-va els meditics 8 milions de pobres a lEstat. Amb la diferncia que arasn gaireb nou milions i mig2. Aix, els desplegaments competencials deles administracions, els fons de cohesi europea i els milions invertits desdels plans de lluita contra lexclusi fins als plans per a la inclusi, en uncontext dacceleraci i polaritzaci de les tendncies socioeconmiquesen la dcada del canvi de millenni, no han arribat ms enll de lacontenci de lexclusi. De la mateixa manera que el context decreixement econmic que sha acabat tampoc ha servit per dis-minuir les desigualtats socioeconmiques3.

Limpuls de les entitats diniciativa social enfront del contundentvolum i intensitat del fenomen dexclusi social i la ineficincia deles administracions, que es disputen competncies en lloc dexercir-les, ha estat capa de renovar-se als noranta4 en modestes per significa-tives experincies agosarades i innovadores. Sense deixar de banda lamultidimensionalitat de lexclusi, per centrant-se en una de les esferesms participatives de la societat actual, el treball, cal assenyalar que lesempreses dinserci sociolaboral, en lloc dassistir i cronificar lexclusi odintervenir-hi parcialment promovent accions per capacitar la part msfeble de la balana, la de lafectat, perqu trobi la seva oportunitat, comsi fos la causa exclusiva de la situaci, hi ha donat resposta demostrantque s des de la part exclusora, el mercat, don es poden generar oportu-nitats docupaci i promoci laboral per a les persones desafavoridesexpulsades del mateix mercat. Aix, les empreses dinserci sociolaboralsn aquelles que porten a terme qualsevol activitat econmica de pro-ducci de bns o de prestaci de serveis i lobjecte social de la qual tin-gui com a finalitat primordial la integraci sociolaboral de persones ensituaci o greu risc dexclusi social5.

Segonsdades anteriors

a la crisi actual, unde cada cinc resi-

dents a Espanya estper sota del llindar

de pobresa.



Daquesta manera, les empreses dinserci intervenen en larrel del pro-cs dexclusi sociolaboral, el qual no sentn sense la interacci dels seusdos pols. A ms, tota mesura per a la inclusi ser parcial si no atenyalhora lexclusor i lexcls, s a dir:

El mercat i el context social, la competitivitat del qual expulsa la perso-na menys capacitada, que acumula ms dificultats dadaptaci, i con-demna el context social a desplegar mesures palliatives de les situa-cions que sen deriven. Aix, les empreses dinserci complementen unentorn estructuralment exclusor del ms feble, del menys competitiu, igeneren iniciatives que amb la mateixa lgica del mercat en corregei-xen els efectes perversos i esdevenen un instrument que subsani la sevaineficincia reintegrant recursos humans irresponsablement bandejats.Alhora, el context social es conven de la viabilitat i necessitat de dispo-sar dalternatives que capgirin els termes ordinaris de la relaci laboralde manera que es posi com a finalitat locupaci, en lloc de ser el mitjdel rendiment econmic, finalitat tradicional per que en les empresesdinserci esdev un mitj necessari, ja que fa temps que ha quedat benpals que el mercat i el creixement econmic per se no redueixen lesdesigualtats socials6.

Lexcls, que deixa de ser usuari beneficiari daccions dassistncia opromoci de la capacitaci per a la possible sortida duna situaci de laqual no ns causa sin ms aviat efecte. La implicaci necessria persortir de situacions tan complexes es pot assolir sent part activa, prota-gonista, del procs i aix demana la participaci des del primermoment, la possibilitat de donar, no noms de rebre. s des del mateixtreball que es reincorpora la persona, directament des del mercat, demanera que el procs esdev un fet real, biogrficament valorat tantper la persona com pel context social que lha dincloure. Les empresesdinserci, doncs, sn les estructures que permeten que el procs din-corporaci sociolaboral pugui ser productiu, actiu, implicador, des delprimer moment i els itineraris personalitzats dinserci esdevenen unaeina efectiva dins destructures empresarials ja que, per si sols, al finaldels noranta havien deixat paleses les seves limitacions pel fet de nointervenir en el territori ni en el mercat.



La presncia en el mercat, imprescindible per a les empreses dinserci,ha de contemplar la seva relaci amb els agents socials. s una qestidelicada ja que segons es vagi definint pot ser malentesa, i pot caure, enun extrem, per temor a competncia deslleial per part de lempresa ordi-nria o b, en un altre extrem, per part dels sindicats, per temor a la sevainstrumentalitzaci. Cal esmerar els esforos per reforar la visi decomplementarietat amb el teixit empresarial, ja que si b es compe-teix en el mercat per a la comercialitzaci de bns i serveis, es falleialment, i sobretot es complementa grcies a loferta destruc-tures de qualificaci laboral que reverteixen en el teixit produc-tiu ordinari. Una experincia reeixida va ser el consens que es vaassolir amb representants empresarials, sindicals i delAdministraci en el si del Consell Econmic i Social de Girona7 el2004, on es va signar un dictamen que, entre daltres, incloa lessegents observacions sobre les diferents modalitats de treball tutelat8:

Els llocs de treball protegit sn instruments dinserci sociolaboral per lavia econmica per a collectius que tenen especials dificultats docupaci,amb molts anys dexistncia, de reconeguda validesa i amb una regulacideficient i parcial.

Algunes de les seves caracterstiques sn:

Genera riquesa: ja sigui pel resultat de lactivitat productiva o la creacidocupaci.

Produeix estalvi social: el participant deixa de dependre econmicamentde Serveis Socials.9

Posa laccent de la intervenci en lexclusi (mercat laboral), no noms enla persona exclosa, usuria dhipottiques preparacions prvies a lainserci (motivaci, orientaci, formaci, etc.).

Complementa el mercat laboral: la competitivitat del mercat expulsa lapersona menys preparada, que acumula ms dificultats dadaptaci; eltreball dinserci pot reincorporar la persona exclosa (amb dificultatsafegides a la situaci datur) directament al mercat, esdevenint un fetreal, biogrficament valorat.

s un marc real de treball, privilegiat pel procs dadaptaci del partici-pant al mercat laboral, que permet correccions en situaci real daspec-tes imprescindibles com sn ritme, constncia, disciplina, ordre, treballen equip, productivitat, etc., els quals no es poden assimilar en marcssimulats o purament formatius.

Cal reforar lavisi de comple-

mentarietat de lesempreses dinserci

amb el teixitempresarial.



Parteix de la implicaci des del primer moment: el participant t unpaper de subjecte del propi itinerari dinserci, no dusuari. Expressiclara de la coproducci.

Permet laglutinaci desforos: lexclusi, caracteritzada per la pluripro-blemtica, demana una intervenci multilateral que supera lmbitestrictament laboral. Lestada en un lloc de treball dinserci permet queles diferents accions collaterals (sanitat, justcia, habitatge, estructura-ci sociofamiliar) es desenvolupin simultniament i en un marc de com-proms actiu. Aix mateix, pot ser un darrer pas on conflueixin els esfor-os de mesures prvies que no hagin assolit directament la inserci.

Situaci actual

Lorigen i desenvolupament de les empreses dinserci a lEstat estan cla-rament vinculats a les organitzacions socials. No s ni del primer sector(privat) ni del segon sector (pblic) don neixen aquestes iniciatives; s eltercer sector qui ha demostrat la voluntat, iniciativa, capacitat i creativi-tat per desenvolupar les experincies existents. Aix mateix, lextraccisocial de les entitats promotores de les empreses dinserci, la culturaorganitzativa i la identitat de les mateixes comporten un estil de funcio-nament diferent del de les organitzacions empresarials, massa vegadesallunyat dall que ha de desenvolupar una empresa, encara que siguidinserci10.

Malgrat tot, han estat les entitats socials que, des del testimoni real icomproms, han estat capaces de trobar, desenvolupar i mantenir opor-tunitats al mercat efectiu i les han convertit en oportunitats reeixidesdinserci sociolaboral. Tot i oferir estndards de qualitat dels serveis iproductes equiparables, fins i tot superiors, a les empreses normalitza-des, la funci de reinserci comporta unes despeses afegides i una menorproductivitat i estableix que han de ser compensades per les administra-cions competents. La mateixa Llei catalana11 reconeix:

... es planteja la necessitat de reconixer, emparar i potenciar aquelles iniciatives i empre-ses que combinen la lgica empresarial amb metodologies que fan possible la inclusi delsexclosos socials...



... llurs actuacions necessiten instruments pblics que compensin els ms grans costos i difi-cultats que ocupar persones amb problemes evidents dexclusi social suposa per a lesempreses. Un marc laboral propi i un rgim fiscal ms favorable sn necessaris per a facili-tar-ne les actuacions...

Daquesta manera, ha significat un pas endavant el fet que un dels objec-tius prioritaris de la Direcci General dIgualtat dOportunitats en elTreball sigui fomentar i millorar les actuacions adreades a promouremesures de suport que facilitin la creaci, ampliaci i leficcia de lesempreses dinserci. Aix, els ajuts a la contractaci a persones en situa-ci o risc dexclusi i els ajuts a la contractaci a inseridors o monitorsdacompanyament comencen a esdevenir eines que viabilitzen aquestesempreses. Ara b, nhi ha prou? Certament calen plantejaments polticsclarament ambiciosos si volem que aquestes realitats superin el testimo-niatge significatiu i prenguin el volum necessari per participar en el canvide model productiu que sembla necessari a lestructura econmica delpas. Fins ara, per, hem assolit les xifres de 36 milions deuros anuals defacturaci, 1.500 llocs de treball i 46 empreses dinserci12.

Dificultats i reptes

Un plantejament ambicis per al futur del sector comportaria analitzarduna forma ms mplia del que permet larticle, la situaci actual, dificul-tats i reptes de les empreses dinserci: des de laccs al mercat pblic iprivat (Llei de contractaci publica) a les aliances empresarials i la reser-va social; des de les contradiccions entre la llei catalana i lestatal, la com-petncia legislativa fiscal i laboral a les mesures de foment i la sensibilitatde lAdministraci local; des de la interoperabilitat en lacci social, lesoportunitats de lactual situaci socioeconmica a la innovaci, la sistema-titzaci del know-how; des del mrqueting i la responsabilitat social cor-porativa a la creaci docupaci amb processos de coproducci...

A continuaci sagrupen les quatre condicions que es consideren neces-sries per a un futur potent de leconomia social solidria.



Lestabilitat, la consolidaci i el creixement

El carcter empresarial de les empreses dinserci i, per tant, el seu accsal mercat, la fidelitzaci dels clients i la necessitat doferir processos da-daptaci laboral continuats en el temps exigeixen una presncia estable.Tanmateix, lequaci de preus de mercat dels bns i serveis que soferei-xen, la menor productivitat i els costos afegits comporten una quadratu-ra del cercle fora difcil de superar. Si hi afegim que la majoria de lesexperincies existents es basen en intensivitat de m dobra i poc valoren bns dinversi tecnolgica i dequipaments, sembla difcil superaruna presncia marginal en el mercat noms amb ajuts que minimitzincostos com els que shan descrit anteriorment.

Parallelament, tot i els esforos allats de les entitats socials, promoto-res de les iniciatives dinserci per la via econmica, per comunicar almercat el valor afegit que les empreses dinserci reporten a la comuni-tat amb els seus serveis i productes, no sacaben de trobar les formes,canals i metodologies de comunicaci que procurin un impacte socialprou satisfactori. Aix, la tasca engrescadora que emprenen atrau gent attol personal per collaborar, per encara queden lluny els acords amborganitzacions empresarials que concretin i desenvolupin la responsabi-litat social corporativa. Cal que el sector pugui plantejar-se el futur ambambici, pensar en gros, per sn minses les experincies daliances amblempresa ordinria i els instruments jurdics que permetin no perdre elcarcter diferenciat dels membres dun partenariat.

Com sempre, pot ser loportunitat de negoci el que mobilitzi esforos.Iniciatives com la duna reserva social en lexecuci de pressupostos ordi-naris de la Generalitat que sha fet aquesta legislatura, les clusulessocials o el concurs de cases forestals han aixecat expectatives, per sdifcil evitar un ensim desencant quan no queda gens clar all a qu espot optar, quan no es reflecteix el mateix plantejament en els diferentsnivells de lAdministraci i quan ho fa, la Llei de contractaci pblica, a laseva clusula addicional VII, no permet el mateix tractament que amb lesiniciatives germanes dels centres especials de treball, reduint les possibi-



litats a la contractaci menor, o quan es guanyen concursos especfics pelsector i desprs no hi ha finanament per executar-los.

El desplegament de poltiques socials universalitzadores, que possibilitenlaccs als serveis socials dunes classes mitjanes tamb tocades, xocaamb la necessitat de disposar doperadors qualificats que les operativit-zin13.

Malgrat les tragdies personals que cada cop tenim ms a prop, s clarque incrementar els serveis de promoci social dabast i qualitat dnaoportunitats de creixement al sector de serveis a les persones i comuni-tats i, tamb, de recollocaci dafectats en atur. Sense voler semblar alldels mercaders al temple del Senyor, s cert que, dels qui ms ben posi-cionats estan per aprofitar loportunitat, s el mosaic dentitats socialsque coexisteixen a les nostres contrades, el tercer sector, qui demostraaltres maneres de fer economia, com a mitj de millora social, no nomscom a finalitat en si mateixa.

Ara b, el tercer sector t parallelismes amb la mateixa PIME tpica giro-nina. De la mateixa manera que un gerent dempresa crnia es queixavade la inexistent poltica dafers exteriors perqu el seu sector tingusoportunitats per consolidar-se al mercat mundial, davant els grans, fortsi pocs operadors europeus i mundials, bandejava alhora qualsevol possi-bilitat daliana estable amb els seus competidors locals. Les encomiablesiniciatives socials de les nostres comarques demostren que s que es creuen la necessitat del treball en xarxa; en canvi, sn poques les experin-cies estables on els diferents es casen per millorar el servei. Accentuemla diferncia, no pas les semblances i aix ens fa perdre oportunitat imillora. Som rics en experincies de coordinadores, plataformes, federa-cions, etc., s a dir, en flirtejos i causes comunes. Som pobres en expe-rincies de gesti conjunta que multipliqui equipaments, recursoshumans i intangibles, s a dir, en treball integrat i comproms de llargavolada, malgrat que siguem molt forts en experincies individuals volun-tarioses i admirables.



Costen massa les aliances del sector pblic, el privat i el social perqu notrobem la manera de mantenir-les i multiplicar-les precisament quan sa-caben els recursos especfics que les van crear. Poden haver-hi oportuni-tats, per sabrem superar lalteritat per sumar en el canvi de model pro-ductiu?

La igualtat doportunitats

Ms de dues dcades de reivindicaci constructiva per al nostre reconei-xement legal han servit per disposar de dues lleis, la catalana i lespa -nyola, en alguns aspectes contradictries, i que, ni canviant els governs,no han sabut desplegar. Ans al contrari, la llei insta les empreses dinser-ci a unes obligacions i procediments administratius i burocrtics msencarcarats, encara, que no pas qualsevol altre tipus dentitat privada i,a ms, no queden clars ni els models de registre, ni el flux que han deseguir, ni molt menys les frmules de relaci contractual i finanament aqu obliga la mateixa llei.

Una condici necessria per al desenvolupament ditineraris i processosdinserci s larticulaci amb la multiplicitat de serveis, projectes, pro-grames i plans destreta volada de les diferents rees, regidories, consor-cis, direccions generals, departaments, etc., dels cinc nivells delAdministraci... i cadascun dells amb un mosaic de procediments, pro-tocols, registres, justificacions, obligacions, implicacions, temporalitats,finanaments parcials i retardats... inexistents en la lgica del mercat,incomprensibles per a les empreses ordinries: s un cost afegit ms,suportat pel voluntarisme i el convenciment de les entitats socials, perque dificulta que les minces estructures internes de les entitats puguinaplicar planificacions plurianuals ambicioses i, ms encara, consorciades.

La transitorietat de lestada a lempresa per part del treballador en inser-ci s una altra de les condicions i reptes del sector. Potser ns el princi-pal valor per a la inserci per toca de ple, tamb, la viabilitat producti-va. Lajut a la contractaci minimitza efectes per no resol la qesti ims encara quan la llei estatal forar que la meitat dels treballadors



siguin dinserci, sense desplegar mesures estatals i reposant en lesautonmiques perqu li solventin. En el fons sestableix una relaci deproporcionalitat indirecta: com ms rendibilitat social (ms trnsit i msinserci en empresa ordinria) menys rendibilitat econmica t lempre-sa dinserci. Sense poder-hi aprofundir, cal recordar, a ms, la situacide les persones tamb productives (ho sn totes!) per que mai assolirannivells competitius acceptables al mercat ordinari. s cert que les empre-ses dinserci no poden promocionar els casos ms extrems per tambho s que caldr descobrir frmules de participaci econmica per alsmateixos. Cal relacionar aqu la necessitat dintervenci multidimensio-nal, simultnia i multilateral, on convergeixin les mesures inclusivesnecessries per assegurar lefectivitat dun procs dinserci a travs deltreball14, tot i que sha demmarcar en el conveni dinserci15 que hauriade vincular el procs dinserci amb mesures extralaborals, del qual es fams referncia al proper apartat.

s lEstat qui t la competncia de resoldre la contradicci contractualque suposa buscar la sortida de lempresa per part dun treballador din-serci amb unes modalitats de contractaci laboral que penalitzen latemporalitat16 i, fins i tot, generen indefensi jurdica si es confon lobra iservei contractat amb lactivitat econmica de lempresa dinserci o si esvincula la contractaci amb mesures extralaborals, com sha dit anterior-ment.

Tamb s competncia estatal la concreci de mesures fiscals, limpost alvalor afegit dels bns i serveis que prodeixen les empreses dinserci, lapreferncia per a les empreses dinserci en ladjudicaci dels contractesadministratius majors... s lmbit autonmic qui ha de vetllar perqules entitats o corporacions de dret pblic participin en la promoci de lesempreses dinserci i desenvolupar les mesures especfiques de fomentdaquestes17. s des de lmbit local i comarcal que es pot concretar deforma ms immediata laccs al mercat pblic, per arribats a aquestpunt ens tornen a remetre a la legislaci estatal de contractaci pblica,que es va aprovar un mes abans que la dempreses dinserci i, per tant,no les va contemplar! Com b sha dit anteriorment, calen plantejaments



poltics clarament ambiciosos als cinc nivells de lAdministraci si es volque les iniciatives de foment, que existeixen, superin les traves burocra-ticoadministratives.

La integralitat de la intervenci social

En el primer apartat de larticle sha dit que els processos dexclusisocial resulten de la interacci entre els dos pols en joc: el context din-clusi i lafectat per lexclusi, i s la distncia entre ells el que determi-na la cohesi social.

La problemtica de qui pateix lexclusi ve determinada per lacumulacii la intensitat de diferents factors en lindividu i les famlies. Aix, s tandeterminant per a una situaci dexclusi social la intensitat dun sol fac-tor de risc (un exemple ben clar seria una discapacitat) com lacumulacide diferents factors de menor intensitat que poden derivar en situacionsigualment exclusores.

Sn molts els estudis que proposen diferents categories i incidncies delsfactors de risc dexclusi en la poblaci per no es disposa duna sistema-titzaci acceptada que permeti aprofundir en el tractament simultanidels diferents factors18. A tall dexemple, es proposaria la taula de la pgi-na segent19.

Sense poder entrar, pel format de larticle, en lexplicaci del perqu ses-cullen unes categories i no unes altres ni tampoc voler generar cap debatentre investigadors socials, s que cal fer notar la diversitat de factors i,per tant, la diversitat de mesures inclusives que permeten superar lessituacions que pateixen persones, famlies i collectius cada cop msheterogenis i, per tant, amb ms necessitats datenci personalitzada20.



Coneixement

Dficit comunicatiu

Inexperincia laboral

Dficit formatiu

Famlia

Monoparentalitat

Desestructuraci

Situaci jurdica

Indocumentaci

Privaci de llibertat

Mesures alternatives

Situaci

Activitats de subsistncia

Marginalitat

Pobresa

Xarxa de relacions

Allament

Distncia cultural

Fet migratori

Salut

Malalties

Discapacitat

Subjectivitat

Desmotivaci

Hbits, actituds, valors

Altres

Habitatge

Disponibilitat temporal i geogrfica

Atur

FACTORS DEXCLUSI SOCIOLABORAL

El treball dinserci pot esdevenir una eina aglutinadora de les mesuresinclusives21 que hi ha per a moltes de les situacions, tot i que estan abso-lutament desconnectades. s evident que cal que siguin seqenciades, sino simultnies, si hem de coproduir processos integrals i personalitzatsdinserci. El conveni dinserci amb el qual es vincula la contractacilaboral22, superant la relaci extralaboral, s un recurs ben poc explorat ifora malents pels responsables de mesures inclusives no laborals; noes percep el potencial motivador i mobilitzador, que no pas coercitiu,duna proposta de procs dinserci que posi a disposici del candidat idel seu nucli familiar un ventall personalitzat de mesures diverses i com-pletes vinculades com a estmul promotor del mateix lloc de treball tran-sitori i la inserci posterior. Daquesta manera tamb sinnovaria la rela-ci persona-projecte. Ja fa temps, lavaluaci dels diferents programestransnacionals per a la inclusi del Fons Social Europeu denotava les limi-tacions tant de la relaci voluntria persona-itinerari (fs, si vols; unexemple seria la formaci dadults), com de la relaci de contraprestaci



persona-procs (si tu fas, jo aporto; un exemple seria la Renda MnimadInserci) i instava a experimentar relacions de coproducci, on el pro-

jecte i la persona evolucionen plegats sense itineraris mecanicistesprefixats. La gaireb impossibilitat actual de fer convergir lesaccions, a causa de la diversa adscripci institucional, cultura pro-fessional i inrcies de plantejament, malbarata molts esforos perpart dunes o altres mesures i es perd un potencial inclusiu de pri-

mer ordre.

Cal, doncs, que la intervenci sigui multidimensional, simultnia i multi-lateral, on hi convergeixin alhora la intervenci de diferents agentssocials. Falta, per, implicaci poltica i institucional, i ambici tecnico-professional per desenvolupar estratgies de concertaci entre els dife-rents agents socials pblics i privats implicats.

La recerca, el desenvolupament, la innovaci... i una mica ms

Al llarg de larticle shan anat indicant aspectes ben innovadors presentso potencials al sector de les empreses dinserci; noms per destacar-nealgun, cal recordar que aquestes entitats han demostrat ser una eina efi-ca dinserci sociolaboral, que ofereix i coprodueix processos daprenen-tatge i adaptaci mitjanant lexperincia laboral, biogrficament estimu-lant, potencialment aglutinadora dun collage de mesures dinserci per-sonalitzades, que genera riquesa, possibilita la participaci des del tre-ball, lobtenci de drets des de lesfor i la implicaci en el mateix entorncompetitiu del mercat, instrumentalitzant-lo per posar-lo al servei de lespersones, les quals amb les estructures adequades aprofiten i desenvolu-pen oportunitats de negoci.

Es generen i es generaran experincies que enriqueixen les habilitats,competncies i les actituds i valors que, en un entorn real de mercat, des-envolupen el creixement personal i lautonomia del desafavorit. Malgrattot, les potencialitats del bagatge de les entitats socials estan allunyadesdels centres reconeguts de recerca i desenvolupament i la mateixa fragi-

Cal que laintervenci sigui

multidimensional,simultnia i mul-

tilateral.



litat del sector s un handicap per a lassentament i transferncia delspetits-grans xits. La sistematitzaci del know-how del nostre dia a dia sun valor que cal visibilitzar, ja no noms per les empreses dinserci sinpels departaments de recursos humans tant de lempresa ordinria compblica. Si una assignatura pendent dels centres de recerca i les univer-sitats s la seva vinculaci amb el teixit empresarial, amb el tercer sectorhi ha un ventall dexploraci ben ambicis i oport. No noms en el campde les cincies socials conv la sistematitzaci i la transferncia, sintamb en el camp tecnolgic. No noms manca posar al servei dels des-afavorits la tecnologia sin que els mateixos centres de recerca i forma-ci sn oportunitat de negoci i experimentaci per a les empreses din-serci. Que lAdministraci i les universitats compleixin la LISMI no vol dirque desenvolupin responsabilitat social corporativa.

Consolidem petites-grans oportunitats de negoci establint una relacifidelitzada amb clients i provedors. s ms, cal anar ms enll de la fide-litzaci per tal de vincular-los amb alguna cosa ms; com un projecte queaporti canvi en el model productiu del pas amb el valor afegit de creacide xarxes de participaci no noms de persones, sin que poden afectarentitats, empreses, serveis socials, de promoci econmica, educatius iadministratius entenent-los no noms com a relaci client-provedor sincom un conjunt de sinergies que poden provocar un alt impacte a lima-ginari collectiu del territori.

Efectivament, la gesti de la confiana dels stakeholders23 s a lagendade la innovaci en direcci estratgica corporativa. Busca la fidelitzaci igeneraci de valor diferencial dels diferents grups dinteressos dunaempresa. Aix, clients, treballadors, provedors i inversors amb necessi-tats diferents comparteixen en diferent mesura interessos on la concor-dana de valors, la identificaci, ns un dels principals. Ms enll, fins itot, es planteja que s la interacci entre rendibilitat i sentit la que cons-trueix una comunitat conscient de valor, reconeixent que una empresas una comunitat dinteressos i de valors, de forma que optimitzi les rela-cions i els beneficis perqu s lnica forma de sostenir ambdues dimen-sions a llarg termini24.



El desenvolupament dentorns virtuals i plataformes tecnolgiques din-miques com el de la web 2.0 possibiliten marcs de relaci, transfernciade decisi25 i, perqu no, negoci a una escala que el sector de les empre-ses dinserci encara no ha explorat per que de ben segur necessiten.Aix, la gesti de la intelligncia collectiva s de gran ajuda a lhora deprendre decisions26 de la mateixa manera que cal que les estructuresdempresa social trobin frmules dapoderament de les persones ensituaci o risc dexclusi. A ms, calen estratgies comunicatives i decollaboraci que aportin valors complementaris i continuats amb lesorganitzacions empresarials adoptant una visi holstica de la creaci devalor27 mentre sespera que el sector pblic reinventi els seus espais eco-nmics per tal no noms de donar servei a ladministrat sin de provocardesenvolupament econmic solidari.

Notes

1. Notas de prensa, desembre de 2005. Instituto Nacional de Estadstica. Difs a mitjan febrer de2006.

2. Condiciones de vida de la poblacin pobre en Espanya, 1998, ed. Fundacin Foessa i CritasEspanyola.

3. A Catalunya el percentatge de persones per sota del llindar de la pobresa se situa en el 18,6%el 2000 i el 18,5% el 2004 cfr Dinmica de la pobresa a Catalunya, Sara Ayllon Gatnau ambdades del Panell de Desigualtats Socials (PaD) de la Fundaci Jaume Bofill, pel 2004 i deAylln, Mercader i Ramos, 2005, pel percentatge del 2000. El 2007 se situa al 18,2%, s a dir,1,2 milions de catalans a La crisi dispara el risc de pobresa..., Vicen Relats, amb dades delInstitut dEstadstica de Catalunya (Idescat); ambds articles publicats a Quaderns dAcciSocial i Ciutadania, 5 de maig de 2009.

4. Tot i que trobarem experincies molt ms arrelades histricament.

5. Llei 27/2002, de 20 de desembre.

6. Vegeu nota 3.

7. Consell Econmic Social de Girona: Ajuntament de Girona, Cambra de Comer de Girona,Federaci dOrganitzacions Empresarials de Girona, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya,Comissi Obrera Nacional de Catalunya, Uni General dels Treballadors.

8. En el dictamen de 26 de mar de 2004 sobre el contracte temporal dinserci (Llei 12/2001).Tamb s dinters el consens adquirit sobre el subjecte, lobjecte, laccs, la durada, lafinalitat, el cost, les activitats i el control de la contractaci laboral que sanalitzava.

9. Recordem lestudi publicat a la revista Parrac, loctubre de 2002, on quantificava els costosdun treballador dinserci respecte si fos ats exclusivament per serveis socials, establint unarelaci 1/3.

Jornades EI OCT10.qxp:Jornades

Present i Futur

Documents