Biologia y Geologia 1 para secundario

UNITAT

Les plantes9Com hauria pogut oblidar mai el solemne misteri d’aquells boscos? L’alçada dels arbres i el gruix dels seus troncs supera-va tot el que jo, criat a les ciutats, mai no hagués pogut ima-ginar; es disparaven cap amunt com columnes magnífiques fins que, allà, a una enorme distància sobre els nostres caps, podíem distingir borrosament el lloc on s’obrien les seves branques laterals que s’enllaçaven per constituir una enorme cúpula de verdor, travessada únicament per un ocasional raig de sol que traçava una fina i enlluernadora línia de llum que baixava per entre la majestuosa foscor. [...]

Els nostres homes de ciència assenyalaven els cedres, les enormes ceibes, els pins gegants, amb tota la profusió de vari-ades plantes que han convertit aquest continent en el princi-pal proveïdor del gènere humà pel que fa als dons de la natura que provenen del món vegetal. Orquídies de colors llampants i líquens de tons meravellosos cremaven sense flama sobre els troncs foscos dels arbres, i quan un feix erràtic de llum queia sobre la daurada Allamanda, els pomells estrellats de color es-carlata de la Tacsonia o el blau ric i profund de les i pomoees, l’efecte era com un somni del país de les fades.

La vida, que odia la foscor, lluita en aquelles grans solituds selvàtiques per enlairar-se sempre cap a la llum. Cada plan-ta, fins i tot la més petita, es recargola per enfilar-se al vol-tant de les seves germanes més grans i fortes. Hi ha plantes que en d’altres regions no són trepadores, i que, aquí, aprenen aquest art com una manera d’escapar de la fosca ombra; i així es poden veure els gessamins o l’ortiga comuna envoltant els troncs dels cedres, lluitant per arribar a les seves copes.

A. C. Doyle

El món perdut, capítol VIII (adaptació)

1. Què significa aquesta frase del text: «Hi ha plantes que, en altres regions, no són trepadores, i que, aquí, aprenen aquest art com una manera d’escapar de la fosca ombra»?; per què creus que necessiten escapar de l’ombra?

2. De totes les plantes que s’anomenen, quantes en coneixes? Sabries descriure-les?

3. Creus que en aquest bosc hi ha competència entre les diferents plantes? Per què competeixen?

4. Quin tipus de nutrició tenen les plantes?

Competències bàsiques

■ CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Valoració de la necessitat de la conservació del patrimoni natural. Lectura de Jaume Terradas.

■ AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Creació d’un jardí propi.

■ COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Lectura comprensiva de literatura clàssica: El món perdut.

9 Les plantes

142

Gemma apical

Entrenús

Gemma axil·lar

Nus

Coll Arrel principal

Arrel secundària

Tegument Protegeix el creixement de l’arrel a través del sòl.

Zona pilífera Recoberta de pèls absorbents.

Flor Òrgan reproductor de la planta a partir del qual es formen les llavors.

Fulla Òrgan que fa la fotosíntesi.

Tija Òrgan que sustenta les fulles i els aporta les substàncies absorbides per les arrels.

Arrel Òrgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix aigua i sals minerals a través dels seus pèls absorbents.

Anvers Part superior del limbe.

Pecíol Estructura que uneix el limbe amb la tija.Limbe

Part ampla i laminar de la fulla.

Revers Part inferior del limbe.

Nervació Relleu produït pels vasos conductors.

Estomes Porus que apareixen al revers i que permeten intercanviar oxigen i diòxid de carboni amb l’atmosfera.

1 Les plantes o vegetals

Les plantes són organismes pluricel·lulars que es nodreixen fent la foto-síntesi. Es van originar fa més de 400 milions d’anys a partir de les algues verdes aquàtiques. Han pogut colonitzar la terra ferma gràcies al fet que tenen una epidermis impermeable que evita la pèrdua de l’aigua interna.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES PLANTES• Són pluricel·lulars, estan formades per moltes cèl·lules.• Són organismes eucariotes, ja que totes les seves cèl·lules tenen nucli.• Tenen teixits, és a dir, agrupacions de cèl·lules especialitzades a realit-

zar diferents funcions (nutrició, transport, protecció, reproducció, etc.). Alhora, aquests teixits s’associen per formar els diferents òrgans de les plantes, que són: l’arrel, la tija, les fulles i les flors.

• Són autòtrofs fotosintètics, ja que no s’alimenten d’altres éssers vius, sinó que utilitzen la llum per transformar les substàncies minerals en ma-tèria orgànica, de la qual es nodreixen i formen el seu cos.

• La seva coloració bàsica és la verda, perquè les seves cèl·lules tenen un pig-ment de color verd anomenat clorofil·la, necessària per fer la fotosíntesi.

• No es poden desplaçar, sinó que viuen fixes al sòl.

ÒRGANS VEGETALS

LES PLANTES I LA LLUM

Visualitza el fragment del documental Life realitzat per la BBC.

143

AC T I V I TAT S

› 1 Copia i completa les frases següents: «Les plantes són organismes ,

perquè estan formades per moltes cèl·lules». «Són capaces de nodrir-se de substàncies

inorgàniques, fet pel qual reben el nom d' . Com que utilitzen la llum solar per fer la , es diu que són ».

«La seva coloració bàsica és la verda, perquè tenen un pigment de color verd anomenat ».

› 2 Relaciona els òrgans vegetals que surten en la primera columna amb les funcions de la segona. Alguns òrgans tenen més d’una funció, quins són?

Òrgans Funcions Arrel A. Absorbeix aigua i sals minerals. Tija B. Sosté les fulles. Fulla C. Fa la fotosíntesi. Flor D. Permet la reproducció de la

planta per llavors. E. Fixa la planta al sòl. F. Comunica l’arrel amb les fulles.

› 3 Per què les plantes són de color verd?

› 4 Escriu el nom de les diferents parts que té aquesta tija.

› 5 Respon a aquestes preguntes: a) Per què es diu que les plantes són éssers

autòtrofs? b) Quina és la funció dels estomes? c) Quina és la forma típica d’una fulla i quina

és la seva funció?

Teixits conductorsEstan formats per cèl·lules cilíndriques que s’uneixen formant tubs. Aquests tubs reben el nom de vasos i condueixen les substàncies nutritives de la planta. N’hi ha dos tipus:

Teixits excretorsProdueixen i excreten substàncies, com la resina o el làtex. Aquestes substàncies po-den tenir diferents utilitats, com protegir les plantes de malalties o evitar que els animals se les mengin.

Teixits parenquimàticsEstan formats per cèl·lules especialitzades a fer la fotosíntesi o a emmagatzemar subs-tàncies nutritives. Es troben a les fulles, les tiges i les arrels.

Teixits de creixementEstan formats per cèl·lules en contínua divisió. Aquest teixit es troba, per exemple, a les gemmes, on permet el creixement en longitud, i sota l’escorça, per possibilitar el creixement en gruix.

Teixits protectors Recobreixen la superfície de la plan-ta. Per exemple, l’epidermis de les fulles o el suro dels troncs.

Teixit de sostenimentDóna forma i rigidesa a la planta.

Teixit conductor llenyósTransporta la saba des de les arrels fins a les fulles.

Teixit conductor llenyós

Teixit conductor liberià

Teixit conductor liberiàTransporta la saba des de les fulles fins a la resta del vegetal.

Teixit conductor liberià

Teixit conductor llenyós

Teixits protectors(epidermis)

Teixits protectors(epidermis)

Teixits de creixement

A

B

C

D

TEIXITS VEGETALS

9 Les plantes

144

2 L’evolució i la classifi cació de les plantes

Les plantes van aparèixer fa uns 500 milions d’anys a partir de l’evolució d’algunes espècies d’algues aquàtiques, i van ser els primers vegetals que van colonitzar terra ferma.

Les algues, pel fet de ser aquàtiques, no corren el risc de dessecar-se ni tenen problemes per sostenir-se, perquè la mateixa aigua les sosté. A més, l’aigua permet que els gàmetes nedin fins a trobar-se per facilitar així la fe-cundació que generarà nous individus.

Els primers vegetals que van viure en terra ferma, en el medi aeri, van desen-volupar els teixits i òrgans següents:• Teixits epidèrmics impermeables, que impedeixen la pèrdua de l’aigua

de l’interior de la planta i així eviten la deshidratació. Els primers vegetals que van adquirir aquest teixit eren similars a les molses actuals.

• Teixits de sosteniment, que els permeten créixer en alçària i així com-petir per la llum amb les altres plantes, i teixits conductors, que porten aigua i sals minerals fins a les fulles més altes del vegetal. Les plantes que van desenvolupar aquests teixits eren semblants a les falgueres.

• Flors, que produeixen grans de pol·len que transporten els gàmetes masculins fins als gàmetes femenins. Els grans de pol·len poden ser arros-segats pel vent o bé transportats per animals, com els insectes, cosa que fa que l’aigua ja no sigui necessària per reproduir-se. A més, després de la fecundació, a la flor es forma la llavor, que permet la supervivència de l’embrió fins i tot durant les èpoques de sequera.

LES FALGUERES DEL CARBONÍFER

Durant el període geològic anome-nat carbonífer no hi havia plantes amb flors i les falgueres eren els ve-getals dominants sobre la superfície dels continents.

Enormes exemplars de falgueres amb una alçada que podia superar els 30 metres formaven immensos boscos que ocupaven els abundants terrenys pantanosos del carbonífer. La fusta d’aquestes antigues falgue-res ha originat, mitjançant un lent procés de carbonització, l’antracita, un tipus de carbó amb un alt poder calorífic, els jaciments de la qual s’exploten actualment.

L’EVOLUCIÓ DELS VEGETALS

Les algues són organismes aquàtics molt senzills. No tenen teixits, ja que estan formats per cèl·lules iguals entre si. Els seus gàmetes, tant masculins com femenins, neden en l’aigua per poder trobar-se i fer la fecun-dació.

Les molses tenen teixit epi-dèrmic, que evita que s’asse-quin, però no tenen teixits con-ductors. Les molses necessiten aigua perquè el gàmeta mas-culí nedi fins al gàmeta femení, que queda protegit a l’interior de la planta.

Les falgueres tenen teixits, com el teixit conductor que distribueix l’aigua i les sals mi-nerals a tota la planta. A més, tenen arrels, tiges i fulles. El gàmeta masculí ha de nedar en l’aigua fins al gàmeta femení, que queda protegit a l’interior de la planta.

Plantes amb flors. Igual que les falgueres, presenten arrels, tiges i fulles, ja que també te-nen teixits conductors i teixits de sosteniment.El transport del gàmeta masculí fins al femení es fa dins d’un gra de pol·len.

145

AC T I V I TAT S

› 6 Observa el quadre de classificació de les plantes i contesta: a) Quin grup de plantes et sembla el més evolucionat? b) Quin grup de plantes creus que s’assembla més a les algues? c) Si el pol·len es produeix a les flors, quins grups de plantes produeixen grans de pol·len? d) Per què el fet de tenir llavors ajuda les plantes a sobreviure a la sequera?

› 7 Copia i completa aquesta taula:

Tenen teixits epidèrmics

Tenen teixits de sosteniment

Tenen teixits conductors

Necessiten aigua per reproduir-se

Algues

Molses

Falgueres

Plantes amb flors

› 8 Explica quines funcions fan els teixits conductors, els de sosteniment i els epidèrmics.

› 9 Explica raonadament quines característiques permeten a les plantes viure en terra ferma.

› 10 Com eviten les plantes amb flors la dependència de l’aigua en la seva reproducció?

Les plantes s’han adaptat a la gran varietat d’ambients existents a les zones continentals (deserts càlids i freds, valls humides, zones muntanyoses, etc.) i per colonitzar-los han desenvolupat formes i mides molt diferents.

Les plantes es poden classificar en els grups següents:

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES

MolsesSón plantes amb teixit epi-dèrmic impermeable però que no tenen teixits conduc-tors, flors, fruits ni llavors.

FalgueresSón plantes amb teixits epidèrmics impermeables i conductors. No tenen flors, fruits ni llavors.

GimnospermesSón plantes amb teixits epi-dèrmics i conductors, flors i llavors, però sense fruits.Tenen flors sense calze ni corol·la, poc vistoses (pins i avets).

AngiospermesSón plantes amb teixits epi-dèrmics i conductors, flors, fruits i llavors. Tenen flors amb calze i corol·la, gene-ralment molt vistoses (roser, arbres fruiters, etc.)

9 Les plantes

146

3 La fotosíntesi

La fotosíntesi és un procés que produeix matèria orgànica (glucosa) a partir de matèria inorgànica; aigua i sals minerals, que la planta absorbeix per les arrels, i diòxid de carboni, que capta per les fulles. Per dur a terme aquest procés, les plantes utilitzen l’energia lluminosa del Sol.

La fotosíntesi té lloc a les fulles i a les tiges verdes de les plantes, gràcies al fet que les seves cèl·lules contenen un pigment de color verd anomenat clorofil·la, que és capaç de captar l’energia lluminosa.

En la fotosíntesi, a més de la glucosa també es produeix oxigen, que s’allibera a l’atmosfera a través dels estomes o porus que s’obren en el revers de les fulles.

La glucosa es transporta pels vasos conductors a tota la planta. La glucosa és una molècula que utilitzen les cèl·lules vegetals per obtenir energia, però també per formar altres substàncies útils per a la planta com, per exemple, el midó i la cel·lulosa.• Midó. Té funció de reserva alimentària. S’emmagatzema a les llavors, tu-

bercles (patata), arrels, fruits, etc.• Cel·lulosa. Té funció estructural. Forma la gruixuda paret de les cèl·lules

vegetals que, alhora, és el constituent bàsic dels troncs dels arbres i dels arbusts.

147

AC T I V I TAT S

› 11 Descriu el procés de la fotosíntesi utilitzant les paraules següents:

aigua – sals minerals – diòxid de carboni – energia lluminosa – clorofil·la – fulles – glucosa

› 12 Explica quina funció fan els vasos liberians i els vasos llenyosos.

› 13 Explica per a què utilitza la planta la glucosa que forma durant la fotosíntesi.

› 14 Quin gas es desprèn durant la fotosíntesi? Quina importància creus que té aquest fet per a la resta dels éssers vius?

› 15 Quines substàncies inorgàniques necessita la planta per fer la fotosíntesi? D’on les obté?

› 16 Indica quina diferència hi ha entre saba bruta i saba elaborada.

› 17 Explica per què les plantes no poden fer la fotosíntesi a la nit.

1. L’aigua arriba a les fulles pels vasos llenyosos.

6. La glucosa és transportada pels vasos liberians.

3. El diòxid de carboni (CO2) entra pels estomes.

4. La fotosíntesi produeix glucosa que és enviada a tota la planta.

2. La clorofil·la capta l’energia solar.

5. L’oxigen surt pels estomes.

Energia solar

Cèl·lules verdes a causa de la clorofil-la que contenen els seus cloroplasts.

LA FOTOSÍNTESI

9 Les plantes

148

4 Les plantes sense flors

Les molses i les falgueres van sorgir per evolució a partir d’algun grup d’al-gues verdes. Tenen una epidermis impermeable que ajuda a retenir l’aigua a l’interior de la planta, cosa que impedeix que es deshidrati. Aquesta carac-terística va permetre que les molses i les falgueres poguessin colonitzar amb èxit la terra ferma.

Tant les molses com les falgueres no tenen flors, i per reproduir-se depe-nen de l’aigua, ja que els gàmetes masculins han de nedar fins als gàmetes femenins i unir-s’hi per fecundar-los.

4.1 Les molses

Les molses són plantes sense flors que no tenen teixits conductors. És per això que l’aigua i les sals minerals que absorbeixen del sòl han de passar d’una cèl·lula a una altra. Aquest sistema de transport és tan poc eficaç que impedeix que les molses superin uns quants centímetres d’alçària. Si fossin més altes, l’aigua no arribaria a les cèl·lules superiors i s’assecarien.

Tenen estructures que semblen arrels, tiges i fulles, però com que no te-nen teixit conductor no es poden considerar com a tals i per això reben el nom de falses arrels, falses tiges i falses fulles.

La majoria de les molses viuen en llocs humits, com certs boscos. Algunes poden viure en llocs secs, però per reproduir-se necessiten que, alguna ve-gada, l’aigua de la pluja recobreixi el sòl.

Les molses solen viure sobre les roques o els troncs dels arbres, a les zones més ombrívoles i humides.

1. Aparell reproductor masculí.

7. Espora germinant i origi-nant una nova molsa.

Espores

6. Espores o cèl·lules que, quan cai-guin en un lloc humit, germinaran i originaran una nova molsa.

4. Esporangi format després de la fecundació. Al seu interior es formaran les espores.

5. Esporangi madur.

Tegument

Càpsula

Peduncle

Falsa fulla

Falsa tija

Falsa arrel

3. Gàmeta masculí nedant cap al gàmeta femení per fecundar-lo.

2. Aparell reproductor femení. Al seu interior es produeix la unió (fecundació) dels dos gàmetes i es forma el zigot.

149

4.2 Les falgueres

Les falgueres són plantes sense flors, però amb teixits conductors. Aquests teixits distribueixen per tota la planta l’aigua i les sals minerals que absorbeixen del sòl (saba bruta) i l’aigua i la matèria orgànica fabricada per les fulles mitjançant la fotosíntesi (saba elaborada). Gràcies a aquest teixit conductor poden arribar a 1 o 2 metres d’alçària en el nostre clima i fins a 16 metres en climes tropicals. Com que disposen de teixits conduc-tors, tenen arrels, tiges i fulles veritables. Habiten en zones ombrívoles i humides perquè, igual que les molses, necessiten que l’aigua recobreixi el sòl per reproduir-se.

AC T I V I TAT S

› 18 Copia i completa aquestes frases:

«Se suposa que les molses i les provenen, per evolució, d’algun grup d’ verdes

i que l’adquisició d’un epidèrmic els va permetre ser les primeres a colonitzar

amb èxit els continents».

› 19 Relaciona les dues columnes següents: 1. Gàmeta masculí A. Dins seu es produeix la formació d’espores. 2. Esporangi B. Unió d’un gàmeta masculí amb un gàmeta femení. 3. Fecundació C. Cèl·lula reproductora que neda cap al gàmeta femení. 4. Gàmeta femení D. Cèl·lula reproductora capaç de germinar i originar un nou individu. 5. Espora E. Cèl·lula reproductora protegida dins de l’aparell reproductor femení.

› 20 Què impedeix a les molses enlairar-se més d’uns quants centímetres del terra i, en canvi, permet a alguns grups de falgueres arribar a alçàries de fins a 16 metres?

› 21 Quines característiques separen les molses i les falgueres en dos grups?

› 22 Per què es considera que les molses no tenen fulles, tiges ni arrels veritables?

› 23 A què és degut que tant les molses com les falgueres necessitin viure en llocs on, almenys de tant en tant, plogui abundantment?

Sorus d’una falguera.

La nervació formada per tubs conductors manté la forma de la fulla.

Fulla o fronda

Arrels

Tija subterrània o rizoma

7. Creixement d’una nova falguera que s’origina a partir del zigot format en la fecundació.

6. Gàmeta masculí nedant cap al gàmeta femení per fecundar-lo.

5. Aparell reproductor masculí.

3. Espora germinant.

2. Espores.

1. Esporangi.

4. Aparell reproductor femení que conté els gàmetes femenins.

Esporangi alliberant les seves espores.

Els sorus són estructures que se situen al revers de la fulla i que contenen els esporangis.

9 Les plantes

150

5 Les plantes amb fl ors i llavors

Les plantes amb flors i llavors són els vegetals més ben adaptats a la vida sobre els continents. Presenten les estructures següents:

Vasos conductors

Conductes interns de la planta pels quals circulen l’aigua i les substàncies nutritives (minerals i orgàniques).

Arrel Òrgan que fixa la planta al sòl i que absorbeix aigua i sals minerals.

Tija Òrgan que condueix la saba bruta i la saba elaborada.

Fulla Òrgan especialitzat a fer la fotosíntesi.

Flor Òrgan reproductor on es formen els gàmetes femenins i els grans de pol·len, a l’interior dels quals hi ha els gàmetes masculins. Els grans de pol·len poden ser transportats, pel vent o pels animals, fins a d’altres flors.

Llavor Estructura molt resistent que conté l’embrió d’una nova planta envoltat d’abundants reserves alimentàries.

Les plantes amb flors i llavors es classifiquen en dos grans grups:– Les gimnospermes, que tenen flors sense pètals ni sèpals i les seves lla-

vors no estan dins de fruits. Per exemple, el pi.– Les angiospermes, que tenen flors amb pètals i sèpals i les seves llavors

estan dins de fruits. Per exemple, el pomer.

5.1 Les gimnospermes

Les gimnospermes són un grup de plantes del qual en l’actualitat amb prou feines queden unes 700 espècies. El grup de gimnospermes més abundant és el de les coníferes, al qual pertanyen els pins, els avets, els cedres i els xiprers.Aquest grup es caracteritza perquè:• Tenen flors sense calze ni corol·la, per això són molt poc vistoses. En les

coníferes, les flors s’agrupen i formen estructures en forma de con, d’on deriva el seu nom.

• Tenen llavors nues, és a dir, llavors no tancades dins d’un fruit. Gairebé totes les coníferes formen pinyes (conus), i al seu interior hi ha les llavors.

• Són plantes llenyoses de gran alçària i de fulla perenne.

LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS

En general, les llavors no germinen al costat de la planta que les ha originades, sinó que es dispersen lluny. Això evita la competència entre els descendents per la llum, l’aigua i les sals minerals del sòl i, a més, afavoreix que colonitzin nous ambients.

Hi ha diferents estratègies de dis-persió de les llavors:• Quedar-se dins de fruits apetitosos

que els animals es menjaran. Quan aquests animals defequin, les lla-vors cauran al sòl.

• Desenvolupar estructures que s’en-ganxen a la pell dels animals.

• Tenir estructures que afavoreixen la dispersió pel vent.

• Flotar en l’aigua, com els cocos, perquè l’aigua els transporti.

• Ser expulsades amb força pel ma-teix fruit.

Flor femenina Composta per una escama i dos òvuls.

Flors femenines Agrupades formant un conus femení o pinya.

Òvul que conté els gàmetes femenins.

Escama

Flor Constituïda per nombrosos estams en forma d’escama.

Sac aeri Facilita que el gra de pol·len floti a l’aire.

Sac pol·línic A l’interior del qual es formen els grans de pol·len que contenen els gàmetes masculins.

Flor masculina Estam en forma d’escama amb dos sacs pol·línics.

Gra de pol·len

151

AC T I V I TAT S

› 24 Copia i completa aquestes frases:

Les plantes amb flors i llavors es caracteritzen perquè:

Tenen vasos que condueixen per l’interior de la planta i substàncies nutritives.

Tenen arrels que aigua i sals minerals del sòl, , que condueixen la saba, i fulles,

que fan la .

Tenen flors que faciliten la de les plantes.

Presenten llavors que contenen l’ d’una nova planta, envoltat de substàncies de reserva.

› 25 Relaciona les frases de la primera columna amb els termes de la segona: 1. Procés que dóna lloc a la llavor després de la fecundació. A. Pol·linització 2. Procés en què les llavors s’allunyen de la planta mare. B. Dispersió 3. Creixement de l’embrió de la llavor per originar una nova planta. C. Maduració 4. Unió dels gàmetes femení i masculí. D. Germinació 5. Transport del gra de pol·len d’una flor a una altra. E. Fecundació

› 26 Què diferencia les plantes gimnospermes de les plantes angiospermes?

› 27 Quina funció fan les flors femenines en la reproducció de les plantes gimnospermes?

› 28 Indica quins avantatges representa per a una planta el fet de disposar d’unes arrels extenses i profundes.

2. El vent facilita la pol·linització o transport dels grans de pol·len fins a les flors femenines.

3. Conus femenins constituïts per agrupacions de flors femenines, a l’interior de les quals es produeix la fecundació o unió de gàmetes mas-culins i femenins, i que després dóna lloc a les pinyes.

4. Alguns animals, com els esquirols, col·laboren en la dispersió dels pinyons, enterrant-los per tot el bosc.

1. La flor masculina, en madurar, allibera els grans de pol·len.

5. Durant la germinació, la llavor s’obre, cosa que permet el creixement d’un nou pi.

Les llavors o pinyons estan protegits a l’interior de la pinya.

En cada flor femenina fecundada es fa un procés de maduració en el qual s’originen dos llavors o pinyons, que contenen l’embrió.

Flor femeninaEstam

Sac pol·línic

Òvul

9 Les plantes

152

Les angiospermes es classifiquen en dos grups:

Monocotiledònies. Tenen un únic cotiledó, les seves fulles presenten una base ampla que abraça la tija i la seva nervació és paral·lela. Les arrels són fasciculades (sense arrel principal) i les seves flors tenen tres o sis pètals. Per exemple, la tulipa, el blat i la canya.

Dicotiledònies. Tenen dos cotiledons, les fulles solen tenir pecíol i la seva ner-vació no és paral·lela. Tenen una arrel principal de la qual surten unes arrels secundàries i les seves flors tenen qua-tre o cinc pètals. Per exemple, el roure, l’alzina i el roser.

5.2 Les angiospermes

Les angiospermes constitueixen el grup més nombrós de plantes: de les 290 000 espècies que se’n coneixen, més de 250 000 són angiospermes. Han colonitzat tots els ambients del planeta i es poden trobar als deserts, als cims de les muntanyes, als rius i pantans i, fins i tot, al mar.

Les plantes angiospermes es caracteritzen perquè tenen flors i llavors.• Les flors produeixen gàmetes femenins al pistil i gàmetes masculins

als estams. Moltes tenen pètals amb coloracions vistoses, olors fortes i substàncies ensucrades (nèctar) per atraure els insectes que les pol-linitzen.

• Les llavors estan tancades dins d’un fruit que en facilita la dispersió. La llavor conté un embrió envoltat per una o dues estructures plenes de substàncies nutritives anomenades cotiledons.

Aquest grup de plantes presenta una gran varietat de formes:• Herbes. Són les plantes petites, de tija tova i de color verd. Per exemple,

el blat i la rosella.• Arbusts. Són les plantes amb diverses tiges llenyoses i dures que surten

totes de la base. Per exemple, l’esbarzer i el roser.• Arbres. Són les plantes que tenen una única tija llenyosa principal, ano-

menada tronc, del qual, a certa altura, surten unes tiges secundàries o branques. Per exemple, el taronger i l’alzina.

Pistil

Estructura en forma d’ampolla a l’interior de la qual hi ha els òvuls.Presenta tres regions: l’estigma, l’estil i l’ovari.

Calze

És el conjunt de sèpals que han protegit la flor durant el seu desenvolupament.

Ovari

Conté òvuls amb els gàmetes femenins.

GlàndulesSegreguen nèctar, substància ensucra-da que atrau els insectes.

Corol·la

És el conjunt de pètals amb co-lors cridaners, olors i nèctar que atreuen els insectes, fet que afa-voreix la pol·linització.

Estam

Estructura constituïda per un filament i una formació globosa, l’antera, a l’interior de la qual es formen els grans de pol·len.

Peduncle floral

Sèpal

Estigma

Estil

Antera

Pètal

Filament de l’estam

FLOR D’UNA ANGIOSPERMA

153

REPRODUCCIÓ DE LES ANGIOSPERMESLes plantes angiospermes es reprodueixen sexualment. Les flors conte-nen els estams o part masculina i els pistils o part femenina.

AC T I V I TAT S

› 29 Quina funció té la flor? Per què les flors solen tenir colors vistosos, olors agradables i nèctar?

› 30 Què caracteritza les plantes angiospermes i les diferencia de la resta de plantes?

› 31 El pistil està format per tres estructures: l’ovari, l’estil i l’estigma. Escriu la funció de cada una d’aquestes estructures.

› 32 Per què els cotiledons de les llavors contenen substàncies de reserva nutritives?

› 33 Relaciona les frases corresponents d’aquestes dues columnes:

1. Estam A. Formada per pètals.

2. Peduncle B. Estructura que presenta tres regions: ovari, estil i estigma.

3. Pistil C. Sosté la flor.

4. Calze D. Està format per un filament i l’antera.

5. Corol·la E. Constituït per un conjunt de sèpals.

1. Els insectes fan la pol·linització transportant els grans de pol·len d’una flor a una altra.

2. Fecundació o unió dels gàmetes per formar el zigot.

3. Durant la maduració s’origina el fruit. Al seu interior hi ha les llavors amb l’embrió que s’ha format a partir del zigot.

Durant els primers dies, la nova planteta s’alimenta del midó dels cotiledons.Quan desenvolupa les fulles i fa la fotosíntesi perd els cotiledons, ja buits.

5. Durant la germinació de la llavor creixen una arrel i unes fulletes.

4. Les llavors experimenten una dispersió que les allunya de la planta mare. Cauen a terra, on esperen que les condicions siguin favorables per germinar.

Cotiledons plens de midó.

Pistil que conté els gàmetes femenins.

Estams que contenen a les seves anteres els grans de pol·len.

Visualitza el fragment següent de la sèrie Vida de Discovery Channel i respon a aquesta pregunta.

Quin percentatge d’espècies de plantes tenen flors? Quina única funció tenen les flors?

9

154

Les plantes

› 34 Copia el dibuix d’aquesta planta a la teva llibreta i escriu-hi el nom i la funció de les diferents parts indicades.

› 35 Escriu el nom de les diferents parts indicades en aquesta fulla. Per a què serveixen els nervis? I els estomes?

› 36 Quines parts de la planta són de color verd? Per què són d’aquest color? Poden fer la fotosíntesi?

› 37 Explica quina funció duen a terme les fulles.

› 38 Copia i completa les frases següents:

a) Les plantes, mitjançant la , obtenen

de la llum solar l’energia que necessiten per

transformar l’ , les sals minerals

i el en matèria , amb la

qual s’alimenten i construeixen el seu cos,

i alliberen, a més, a l’atmosfera.

b) Les fulles deuen el seu color a un pigment

verd, la , que contenen els

cloroplasts de les seves cèl·lules.

c) Les fulles, en general, presenten una

forma laminar que els permet captar gran

quantitat de . En la seva cara

inferior, presenten o porus, que

faciliten l’intercanvi de gasos entre la planta

i l’ .

› 39 Explica quines característiques van adquirir les plantes en el transcurs de l’evolució per poder viure fora de l’aigua i colonitzar els continents.

› 40 Què és un teixit? Indica quins teixits vegetals coneixes.

› 41 Quines substàncies útils per a la planta es produeixen a partir de la glucosa obtinguda en la fotosíntesi? Explica quina és la seva utilitat.

› 42 Explica les diferents fases en què es fa la fotosíntesi de les plantes.

› 43 Per quin motiu les plantes competeixen en altura les unes amb les altres? Per què les lianes s’enfilen pels arbres fins a arribar a la copa?

›› 44 Per què es diu que els jardins i els arbres són els pulmons de la ciutat?

› 45 Ordena els processos següents de la nutrició vegetal:

a) Formació de la saba elaborada. b) Absorció d’aigua i sals minerals del sòl pels

pèls absorbents de l’arrel. c) Obtenció d’energia solar gràcies a la

clorofil·la. d) Alliberament a l’atmosfera de l’oxigen

produït en la fotosíntesi. e) Transport de la saba elaborada cap a la resta

del vegetal. f) Transport de la saba bruta pels vasos

conductors. g) Entrada del CO2 a l’interior de les fulles a

través dels estomes. h) Formació de la saba bruta.

› 46 Copia aquesta taula a la teva llibreta i escriu-hi les diferències que hi ha entre la saba bruta i la saba elaborada.

Saba bruta Saba elaborada

Composició

Es forma en...

Circula pels vasos...

És transportada fins a...

13

4

2

ACTIVITATS FINALS

155

› 47 Per què les molses i les falgueres necessiten aigua per poder reproduir-se?

› 48 Explica per què les molses i les falgueres habiten en llocs humits.

›› 49 Es diu que tant les molses com les falgueres tenen reproducció alternant perquè en el seu cicle biològic alternen la reproducció sexual i l'asexual. Indica com es duu a terme cada una d’aquestes fases en una molsa.

› 50 Quins grups de plantes tenen flors per fer la reproducció?

› 51 Indica en el dibuix d’aquesta flor on es troba el pistil, els estams, la corol·la i el calze. Explica quina és la funció de cada una d’aquestes estructures.

› 52 Indica quines diferències hi ha entre les gimnospermes i les angiospermes. Posa exemples d’aquests dos grups.

› 53 Dibuixa un gra de pol·len i indica on es troben els sacs aeris i quina és la seva funció.

›› 54 Quin avantatge aporta a un vegetal el fet de produir fruits?

›› 55 Quins són els motius pels quals les plantes angiospermes són actualment les que han tingut més èxit, des del punt de vista de l’adaptació al medi?

›› 56 Quins avantatges té el fet que les plantes puguin dispersar les seves llavors?

›› 57 Per què les plantes que fan una pol·linització pel vent produeixen més grans de pol·len que les que fan la pol·linització gràcies als insectes?

›› 58 Explica què li passa al gra de pol·len quan arriba al pistil de la flor.

›› 59 Explica per què les fulles de les plantes solen tenir un color verd més intens i més brillant a l’anvers que no pas al revers.

›› 60 Explica com s’alimenta l’embrió durant les primeres etapes del seu desenvolupament, abans que origini una nova planta capaç de fer la fotosíntesi.

›› 61 Què és una llavor? Explica com es forma.

›› 62 Explica en què consisteix la germinació.

›› 63 Amb l’ajut del dibuix, explica la formació del fruit en una planta angiosperma.

›› 64 Mira d’explicar els resultats obtinguts en aquest experiment:

Si col·loquem una espelma dins d’un recipient i el tanquem, l’espelma s’apagarà quan s’hagi consumit tot l’oxigen que necessita per cremar.

Si dins el recipient hi introduïm una planta i el tornem a tancar, l’espelma continuarà encesa durant més temps.

Si repetim l’experiència però en la foscor, l’espelma s’apagarà més ràpidament.

ACTIVITATS FINALS

Activitat experimental

9

156

Les plantes

Les llavors perden part de l’aigua que contenen després de formar-se i queden pràcticament deshidratades. Així es poden mantenir en vida latent durant un llarg període de temps.

Quan les condicions que les envolten són favorables, és a dir, quan torna a haver-hi aigua i la temperatura es fa una mica més càlida, les llavors s’inflen d’aigua i comencen a germinar. Durant la germinació, la llavor s’obre i l’embrió creix, i s’origina una nova planta.

Germinació de les llavors

Objectiu Observació de la hidratació i la germinació de les llavors.

Material – Llavors, balança, tub d’assaig o vas de vidre, cotó, paper d’alu-

mini.

PROCEDIMENT

A. Pesa en una balança deu llavors d’un mateix tipus de vegetal (cigrons, llenties, mongetes, etc.) i anota’n el pes.

1. Pesa-les totes i divideix el pes obtingut pel nombre de llavors. Quin és el pes mitjà d’una llavor?

2. Col·loca les llavors en aigua durant unes hores, treu-les de l’aigua i eixuga-les amb compte. Torna a pesar les deu llavors, anota’n el pes i divideix-lo pel nombre de llavors. Quin és el pes mitjà de ca-dascuna de les llavors humitejades?

3. Quant ha augmentat de pes una llavor en inflar-se d’aigua?

B. Col·loca diverses llavors en un tub d’assaig o en un vas de vidre ple de cotó, de manera que quedin en-ganxades al vidre per poder-ne observar la germina-ció i el desenvolupament posterior.

Com que la llum frena la germinació, per evitar-ho embolica el tub d’assaig o el vas amb un paper que no deixi passar la llum, per exemple, paper d’alumini. Humiteja el cotó, però sense que l’interior del recipient s’embassi, ja que les llavors es podrien podrir.

1. Quants dies tarden a germinar aquestes llavors? 2. Quina part de la nova planta surt abans de la lla-

vor? 3. Què passa després? 4. Explica què els passa als cotiledons. 5. Quant temps tarden a obrir-se les primeres fulles?

Gèmmula En desenvolupar-se, l’em-brió creix i es forma la tija.

Plúmula En créixer originarà noves fulles.

Radícula Petita arrel de l’embrió que, en créixer, originarà l’arrel de la nova planta.

Cotiledó Fulla que emmagatzema l’aliment amb el qual es nodrirà l’embrió durant la germinació.

Tegument Membrana que prote-geix l’embrió.

Micròpil Cicatriu de la seva unió a les parets de l’ovari.

Embrió

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

157

Un arbre per cada cotxe nou

Des de fa un quant temps, una coneguda marca de cotxes presenta una oferta dife-rent als seus clients. Si es compra un cotxe, la companyia es compromet a plantar un arbre i cuidar-lo durant 40 anys. Amb aquesta iniciativa es compensarà el diòxid de carboni emès pel cotxe i els usuaris del vehicle podran fer-lo servir sense que, amb això, s’incrementi l’efecte hivernacle, un dels principals problemes ambientals actuals. L’efecte hivernacle està provocant l’augment de la temperatura mitjana del nostre planeta. Aquest augment de temperatura és el responsable de la descongelació del gel dels pols i les glaceres, que eleva el nivell del mar.

1. Per què creus que una marca de cotxes promou la plantació d’arbres?

2. Quin procés duen a terme els arbres, i les plantes en general, que compensa l’excés de diòxid de carboni emès pels cotxes? Explica en què consisteix.

3. Un arbre capta aproximadament 300 kg de diòxid de carboni en 40 anys. El setembre de 2010 s’havia aconseguit una plantació de 176 840 arbres. Quants quilograms de diòxid de carboni captaran durant els pròxims 40 anys? I d’aquí a 80 anys?

4. A més de fer la fotosíntesi, quines altres característiques tenen les plantes?

5. En el lloc on s’han plantat els arbres d’aquesta campanya, al cap d’un quant temps han aparegut altres vegetals. Observa les fotografies i completa el quadre següent:

Grup Angiospermes

Indica quins teixits tenen i si presenten flors, fruits i llavors.

Només tenen teixit epidèrmic i no presenten flors.

6. Hi ha grups de plantes que presenten flors. Quina funció tenen aquestes estructu-res? Dibuixa una flor i anomena’n les parts més importants.

158

Hi ha unes 750 000 espècies de plantes al món. La penín-sula Ibèrica conté prop d’un 1% d’aquesta varietat, és la regió més rica en biodiversitat de tota la Unió Europea.

Aquesta riquesa és deguda al fet que, mentre que en una part del país hi ha ambients de clima atlàntic, altres zones tenen climes semblants als centreeuropeus i bo-reals (part de Portugal, Galícia, el Cantàbric, els Pirineus i altres zones de muntanya) i la major part té un clima mediterrani amb diverses variants, cosa que propicia que s’hagi desenvolupat una flora heterogènia adaptada a aquestes condicions.

La flora pròpiament mediterrània és gairebé inexistent en països com Anglaterra o Alemanya i és molt restrin-gida a França i Itàlia. Els elements més característics són els arbustos i les petites mates de famílies com les llegu-minoses, les labiades, les crucíferes i d’altres. Es troben sobretot en boscos d’alzines i alzines sureres, pinedes (especialment de pi blanc), matolls, farigolars i espinars.

Tenen una importància especial pel que fa a endemis-mes, certes zones àrides (Almeria, els Monegres...) o molt humides (serralades de la zona atlàntica andalusa), les illes Balears i, encara més, les Canàries. Aquestes úl-times formen part de la regió biogeogràfica anomenada macaronèsica, amb una flora molt especial i molts en-demismes.

Hi ha hagut una tendència a protegir alguns tipus de ve-getació que són relativament rars, per exemple, les fagedes en serralades com les d’Ay-llon, el Montseny i els ports de Beseit, però s’hauria de fer més esforç per protegir ambi-ents que només existeixen en regions mediterrànies i que aquí ens semblen banals. Són aquests els que contenen més riquesa i més espècies endè-miques que no es troben a la resta d’Europa.

ZONES BIOGEOGRÀFIQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

ZONA ATLÀNTICA HUMIDA

ZONA PIRINENCA

ZONA MEDITERRÀNIA SEPTENTRIONALZONA INTERIOR

ILLES CANÀRIES

ZONA BÈTICAZONA

MEDITERRÀNIA MERIDIONAL

ILLES BALEARS

Biodiversitat de les plantes (Jaume Terradas)

La riquesa d’espècies va molt lligada a la varietat d’ambients, de manera que les regions amb més desnivells altitudinals solen presentar flores i faunes més variades.

1. Busca a Internet o en una enciclopèdia què és una espècie endèmica. Fes una llista de les espècies de plantes més característiques de la zona on vius.

OSTENIBILITAT

159

• Evita que l’aigua s’embassi. La major part de les plan-tes d’interior moren més per excés d’aigua que no pas per manca d’aigua, per això regar contínuament pot arribar a ser contraproduent.

LA TERRA I L’ADOBLa terra conté les substàncies nutritives i minerals que les plantes necessiten per créixer bé.Després d’una trasplantació és imprescindible fer ser-vir sempre terra nova, perquè l’arrelament es produeixi amb tot el vigor possible.

Durant la primavera, es produeix un esforç notable en moltes espècies de plantes, que floreixen i produeixen noves fulles; aquestes fulles no tindran èxit o queda-ran raquítiques si no disposen d’aliment. És el moment d’adobar i aportar al sòl aquelles substàncies que han disminuït o que s’han consumit.

Les plantes són éssers vius i com a tals es desenvolupen, respiren, s’alimenten i, fins i tot, s’entristeixen i emma-lalteixen. No totes les plantes tenen les mateixes necessi-tats de llum, aigua o fertilitzants, sinó que, segons el seu origen i les característiques pròpies de l’espècie, s’hau-ran de cuidar d’una manera o d’una altra.

La procedència d’una planta ens donarà una informació molt valuosa sobre les seves necessitats. Així que, abans d’adquirir-ne una, ens hem d’assegurar que les condici-ons en les quals creixerà li són favorables. Els factors més importants que cal tenir en compte són els següents:

LA LLUMLa llum és el factor principal per al desenvolupament i la salut de les plantes, ja que la necessiten per fer la fo-tosíntesi. Per tant, el creixement d’una planta depèn de la llum que rep. Però no totes les plantes necessiten la mateixa intensitat de llum: mentre que algunes només poden sobreviure amb llum tènue, d’altres necessiten els raigs directes del Sol per no marcir-se. Un excés de llum o una llum insuficient poden produir problemes en el seu organisme.

EL REGEl reg, igual que la llum i la temperatura, és un factor que depèn de l’origen de cada planta, però en general pots seguir aquestes recomanacions:

• No deixis que la terra s’assequi completament. Cal to-car-la per comprovar que es manté humida entre reg i reg. Això no és necessari en el cas dels cactus i d’algu-nes plantes crasses, que poden sobreviure amb nivells elevats de sequedat.

Nocions bàsiques de jardineria

elevats de sequedat.